Els tentacles de Qatar en el cor de la democràcia europea
BarcelonaLa investigació de la policia belga sobre els presumptes suborns de Qatar a membres del Parlament Europeu hauria de marcar un abans i un després en el funcionament de la cambra de representació europea i també de la mateixa Comissió. De fet, sempre han existit sospites sobre el funcionament dels lobis a Brussel·les, ja que allà es prenen decisions sobre el funcionament dels mercats que són clau per a les grans empreses. Però el fet que s'hagi descobert una trama que involucra un tercer país, Qatar, i que esquitxa una vicepresidenta de la cambra, la socialdemòcrata grega Eva Kaili; l'eurodiputat italià Pier Antonio Panzeri, i un nombre indeterminat d'assistents i familiars fa que aquest escàndol prengui unes dimensions especialment greus.
Els agents belgues van entrar ahir al Parlament Europeu per estudiar la informació dels ordinadors sospitosos mentre s'anaven filtrant detalls de l'operació, com ara que el pare de Kaili, que ja estat expulsada del Pasok, va ser enxampat intentant fugir amb una maleta plena de diners. A algun dels sospitosos se li haurien intervingut, segons la premsa belga, fins a 600.000 euros. Caldrà esperar que les autoritats belgues acabin de recopilar totes les proves i facin un relat més complet de com funcionava la trama, sobretot per conèixer amb exactitud quines decisions van prendre els afectats per afavorir els interessos de Qatar. Però de moment ja es poden treure algunes conclusions.
D'entrada és evident que cal reforçar els controls sobre l'activitat dels europarlamentaris i el personal de les institucions europees en general, els seus contactes i els seus patrimonis, perquè, si no, s'estarà alimentant el discurs antieuropeista de l'extrema dreta, que es basa en dibuixar Brussel·les com un cau de funcionaris autòcrates i corruptes. El Parlament Europeu ha d'actuar de manera exemplar i revisar fins on arriben els tentacles de Qatar o altres règims similars al cor de la democràcia europea.
En segon lloc, l'escàndol se suma al debat ètic que ha plantejat la celebració del Mundial de futbol en aquest estat del golf Pèrsic, regit per una monarquia familiar i on no es respecten els drets humans bàsics de les dones i el col·lectiu LGTBI, entre d'altres. D'alguna manera, l'escàndol destapa com funcionen aquests règims, que reguen amb diners institucions o persones concretes per aconseguir els seus objectius. Si poden comprar un club com el PSG parisenc, ¿com no han de poder comprar un o diversos eurodiputats perquè actuïn al seu dictat?
Si es demostra la implicació de Qatar en l'escàndol, la Unió Europea haurà de prendre una decisió important en matèria de política exterior, perquè quina relació bilateral es pot tenir amb un estat que interfereix via suborns en les institucions europees? I una altra qüestió: ¿és Qatar l'únic estat que fa servir aquestes pràctiques? Potser som al davant de la punta de l'iceberg d'un escàndol molt més important. Per això la reacció ha de ser ràpida i contundent per tallar d'arrel qualsevol sospita.