La taula de diàleg entre els governs català i espanyol ha donat aquest dimecres, en la seva tercera cita, uns primers i modestos resultats. En dos camps: el de la protecció i promoció del català i el de la desjudicialització del conflicte. En el camp de la llengua hi ha algunes concrecions. Pel que fa a la necessitat de posar fi a la repressió, tot just s'apunta un camí plausible. Naturalment, queda molt per parlar i per abordar sobre el problema polític de fons, el de l'autodeterminació.
Tenint present que, per part catalana, els negociadors només tenen la força de mig govern –JxCat va tornar a desmarcar-se ahir de la taula, tot i abstenir-se de criticar els acords assolits–, no es podia esperar que en aquesta fase encara preliminar de la negociació hi hagués avenços espectaculars. En realitat, estem encara en la construcció de confiances, cosa no gens fàcil quan encara hi ha exiliats i milers de persones amenaçades pels tribunals, i quan molt recentment s'han anat produint noves revelacions sobre casos d'espionatge com el Pegasus o l'operació Catalunya. De fet, en l'acord hi ha una referència implícita al Catalangate. En tot cas, el que ha permès aquests inicials compromisos és l'interès mutu i el pragmatisme dels dos executius. Pere Aragonès i Pedro Sánchez es necessiten. El socialista per garantir-se la governabilitat de l'Estat, el republicà per aconseguir avenços palpables en la seva aposta de diàleg.
Pel que fa a la defensa del català, els acords anunciats suposen, a la pràctica, la renúncia de la Moncloa a portar al Tribunal Constitucional la recent normativa aprovada pel Parlament per blindar l'escola davant l'exigència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'aplicar un 25% de castellà a les aules. També aquí hi ha una desjudicialització i una acceptació que no es pot abordar l'educació amb quotes lingüístiques. Es tracta, doncs, per part del govern espanyol, d'una acceptació tàcita del nou marc legal català que hauria de servir per treure el conflicte lingüístic de l'escola. Seria massa agosarat parlar d'un final del conflicte, però és un primer pas. L'acord també obre la porta a la possibilitat que el català es pugui fer servir al Senat i a demanar que l'idioma propi de Catalunya sigui d'ús a l'Eurocambra, una reivindicació històrica mai atesa per l'Estat. Caldrà veure com es concreten aquests punts.
Sobre la repressió, la taula s'ha quedat més en el terreny dels bons propòsits. La concreció més explícita és la temporal: es fixa finals d'any com a límit per fer passos concrets, i tot apunta que una via probable serà anar cap a la reforma del Codi Penal per canviar el delicte de sedició.
Si el que s'ha pactat en aquesta tercera reunió de la taula de diàleg serveix per avançar i, sobretot, per tornar el conflicte al terreny de la política, s'estarà en el bon camí. L'important és la continuïtat. Però que ningú no s'enganyi: serà un camí lent i tortuós. No hi haurà dreceres màgiques ni jugades mestres, sinó capacitat i força per negociar a partir de la força ciutadana i la legitimitat democràtica de cada part.
