BarcelonaDesprés de moltes anades i vingudes i d'una forta crisi interna a l'executiu català, la taula de diàleg ha començat a caminar amb la presència del president espanyol, Pedro Sánchez, al Palau de la Generalitat. Com ell mateix va remarcar, la seva presència, que ha estat en dubte fins a última hora, era el missatge més important, ja que escenificava el compromís del govern espanyol amb la idea que el diàleg és l'única manera de resoldre el conflicte polític català. Tant ell com el president de la Generalitat, Pere Aragonès, van constatar l'enorme diferència que els separa i que serà molt difícil arribar a un acord, però van coincidir en la recepta: negociació sense terminis, és a dir, un diàleg que es pugui afrontar sense la pressió d'una data límit, amb reunions públiques i d'altres que seran més discretes, ja que la complexitat del conflicte demana paciència i perseverança.
Ara bé, Aragonès també va subratllar que la taula ha de donar fruits –"concrecions", va dir– que serveixin per "construir confiances" entre les dues parts. Això vol dir que s'aplicarà el que és una norma en tots els processos de negociació complexos: començar per allò en què les posicions siguin més properes. Són, doncs, aquests petits acords els que han d'anar creant un clima de confiança propici abans de poder abordar el nucli del conflicte, que no és altre que buscar una fórmula que permeti als ciutadans pronunciar-se sobre quin ha de ser el futur polític de Catalunya.
És evident que el govern del PSOE no acceptarà d'entrada ni l'amnistia ni el dret a l'autodeterminació, que són les peticions de màxims de la part catalana. Però sí que és cert que l'independentisme no compta, en aquests moments, amb una alternativa clara per aconseguir el seu objectiu, i que la comunitat internacional aposta per una solució negociada al conflicte. La part catalana, doncs, s'ha de fer forta en la idea del diàleg i la negociació, i també en uns objectius que són àmpliament compartits per la societat catalana, com són la fi de la repressió i el referèndum.
Sánchez, doncs, haurà de fer gestos si vol que la taula, i amb la taula el suport d'ERC al Congrés, perduri en el temps. I recordem que hi ha coses que es poden fer dins de la legalitat i que només depenen de la voluntat política. Com va dir l'exministre Ábalos, cal "desempedrar" el camí, i avui dia les pedres més grosses són les causes judicials que afecten milers de persones. Ahir mateix, un dels membres de la taula, el conseller Roger Torrent, va declarar al TSJC per un presumpte delicte de desobediència per haver tramitat resolucions a favor de l'autodeterminació i en contra de la monarquia. La prova del cotó fluix per saber si Sánchez es pren seriosament la negociació, doncs, serà que es trobin solucions concretes per desactivar la repressió judicial i situacions com la dels afectats pels embargaments del Tribunal de Comptes o els exiliats. La taula només sobreviurà si és útil, perquè de contraris, a dins i fora de Catalunya, no n'hi falten.
