Tarragona paga el preu de no tenir ample de via europeu

No hi ha res millor que un exemple pràctic per entendre el preu que paga l’economia catalana per no tenir connexió viària d’ample europeu, una infraestructura lligada al corredor mediterrani. Doncs bé, la multinacional Daimler, fabricant dels Mercedes i els Smart, ha descartat el port de Tarragona com a punt des del qual exportar 200.000 vehicles a l’any amb destinació al Pròxim Orient. L’empresa alemanya ha optat finalment per partir el macrocontracte entre els ports de Savona, a Itàlia, i el de Koper, a Eslovènia.

El contracte de Daimler hauria suposat una important entrada d’ingressos per al port tarragoní, però sobretot hauria propiciat la creació de llocs de treball a la ciutat. Tarragona té una oportunitat única per aprofitar la seva posició estratègica -és la via natural de sortida al mar de la indústria agroalimentària catalana i aragonesa- per créixer en transport de mercaderies, però la deixadesa dels successius governs espanyols és un llast que la condemna a un creixement limitat. Es dóna la circumstància que l’actual ministra de Foment s’havia compromès a posar en marxa una solució provisional, l’anomenat tercer fil, el 2013, però dos anys després encara és una promesa irrealitzada. Per aquest motiu el president del Port de Tarragona, Josep Andreu, va reclamar ahir a Ana Pastor que fixi un calendari clar per fer arribar l’ample europeu.

El que ha passat, però, era perfectament previsible i ho denuncia des de fa anys el lobi Ferrmed. En realitat, no hi ha manera de saber quants contractes i quantes oportunitats de negoci s’han perdut als ports de Tarragona i Barcelona, i en general a tot l’arc mediterrani, a causa dels retards en la construcció del corredor mediterrani. Daimler encara es va plantejar fer la seva inversió a Tarragona, però moltes altres empreses ni s’ho arriben a plantejar quan veuen que no tenen una connexió ferroviària en condicions per portar-hi les seves mercaderies. El cas de Tarragona hauria de fer caure la cara de vergonya als responsables de Foment i unir totes les forces polítiques catalanes en una reivindicació que és de pur sentit comú i de lògica econòmica.