Tamames i el fracàs de la Transició
BarcelonaEs poden fer moltes lectures de la primera jornada de la moció de censura que s'ha discutit aquest dimarts al Congrés, però n'hi ha una que és òbvia: ¿com és possible que un exdirigent del PCE que va passar per les presons franquistes s'hagi prestat, al final de la seva vida, a blanquejar l'extrema dreta prestant-se a ser el seu candidat a la presidència del govern? Sentir Tamames repetir l'un darrere l'altre els grans hits de la dreta carpetovetònica, inclosos el castellà a Catalunya i fins i tot Gibraltar, és la millor mostra del fracàs d'aquesta Transició que tant diuen que defensen.
La gran lliçó del debat al Congrés és que una bona part d'aquells que van protagonitzar aquella Transició, com el mateix Tamames, però també d'altres com Alfonso Guerra o fins i tot Felipe González, no van entendre mai la naturalesa plural de l'estat espanyol ni tampoc es van desenganxar d'un nacionalisme identitari que es podia pensar que era cosa del franquisme però que en realitat venia de molt més enrere. És aquest nacionalisme espanyol, de base historicista i romàntica, que somia amb recuperar les velles glòries imperials, el veritable motor de la moció de la censura i també el que explica l'evolució ideològica de Tamames i molts altres que als anys 60 i 70 eren autèntics revolucionaris i avui engrosseixen les files del conservadorisme o, fins i tot, del protofranquisme de Vox. I si poguessin reformarien la Constitució per assegurar un estat més unitari i sense comunitats autònomes. Catalans i bascos són, al seu parer, l'únic que impedeix que Espanya sigui una nació puntera al món, segons ha dit el mateix Tamames.
La moció de censura fracassarà aquest dimecres, però la flaire que quedarà al Congrés és que l'extrema dreta en surt reforçada davant d'un PP incapaç de traçar una línia vermella amb aquests socis tan perillosos que a poc a poc van estenent la seva hegemonia en l'àmbit de la dreta. Del paper galdós del professor Tamames el que en surt més perjudicat és Alberto Núñez Feijóo, que ha marxat a Brussel·les per intentar que l'espectacle del Congrés l'esquitxi el mínim possible. Però el cert és que el líder del PP és el gran perdedor de l'operació Tamames, tot i els esforços dels seus terminals mediàtics per desacreditar la moció de censura.
L'altra conclusió de la sessió d'aquest dimarts al Congrés és que l'amenaça d'una possible aliança PP-Vox és la millor argamassa per als socis del govern, el PSOE i Unides Podem. En concret, Pedro Sánchez i Yolanda Díaz han segellat la seva aliança estratègica de cara a les pròximes eleccions, una contesa en què es dirimirà el xoc definitiu entre els dos blocs de la política espanyola, el bloc de la dreta, amb PP i Vox com a actors principals, i el de l'esquerra i els sobiranistes. En aquest context, la moció de censura no passarà a la història per la brillantor dels oradors, però sí com un capítol més de la degradació de la política espanyola i de l'ús partidista i demagògic de les institucions per part de la dreta populista.