Suspesos en matemàtiques. Així estan un 42% dels alumnes catalans de quart de primària. Quatre de cada deu no passen el tall: tenen un nivell baix o molt baix. El 2015 eren un 36%, els que suspenien. En conjunt, doncs, en aquest tipus de coneixements anem enrere i ja som a la cua d'Europa i de l'Estat. A més, també ha disminuït el percentatge d'estudiants que tenen un nivell alt o avançat: un 20, 06% respecte al 24% del 2015. Punxem, per tant, per baix i per dalt.
Sí, tot plegat és per preocupar-nos. I molt. Una mala notícia més al voltant de l'escola. Continuem en plena emergència educativa. Les matemàtiques, al costat de la llengua, és un dels pilars per a la formació bàsica dels nois i noies. Sense unes matemàtiques ben fonamentades no hi ha possibilitat d'avançar en la resta de disciplines científiques, de la mateixa manera que sense assolir el domini de la llengua (lectura i escriptura) no es pot progressar en les matèries humanístiques. En el cas de les matemàtiques, a més, plou sobre mullat: fa gairebé un any ja vam saber que els alumnes catalans de 15 anys tenien el pitjor resultat de la història del país a les proves PISA. No sortim del pou.
Tampoc anem sobrats en altres matèries. El malestar educatiu és un fet generalitzat. Fa temps que hi ha consens sobre la necessitat d'arremangar-nos, però de moment no es nota. Preval el desconcert, el desànim i la mala maror. Si s'han pres mesures, no han estat prou disruptives ni eficaces. Encara que en part sigui veritat, no s'hi val a conformar-se dient que els canvis d'avui es notaran d'aquí uns anys. El temps ens juga en contra. Està pujant una generació de nois i noies amb dèficits evidents. Ens ho podem permetre? No. És urgent revertir la situació.
El fracàs no és només dels alumnes, també ho és dels mestres, dels pares i mares, dels consellers i conselleres que han anat passant pel Govern. És un fracàs de tots. El conformisme en la mediocritat no pot ser la solució. Cal reduir els suspesos en matemàtiques i cal millorar els excel·lents. Les matemàtiques tenen fama de difícils, han estat tradicionalment un os. Per això és la part més sensible dels aprenentatges: quan tot va malament, és per on primer plora la criatura.
És sabut que falten mestres especialitzats en didàctica de la matemàtica (els matemàtics són professionals molt buscats i, per tant, pocs opten per la docència). Sabem que és així; per tant, posem-hi remei. Segurament se'ls haurà de pagar més o s'hauran de formar professors d'altres branques per ensenyar bé les matemàtiques. O totes dues coses. Ha de ser possible. La qualitat del docent és la clau, en aquest terreny i en tots. Els bons mestres sempre treuen el millor dels seus alumnes. Per tant, el que és realment necessari és aconseguir una selecció dels docents més bona, que tinguin un acompanyament més bo i que siguin objecte d'una avaluació contínua seriosa. Només així els ensenyants recuperaran el prestigi i l'autoritat. I si per aconseguir-ho toca reformar el sistema funcionarial, doncs caldrà posar-s'hi. Però per a això cal valentia política. Són faves comptades: dos més dos fan quatre.
