És lamentable que sigui així, però a hores d'ara a ningú pot sorprendre que el Tribunal Suprem hagi votat per unanimitat assumir la causa per terrorisme de Tsunami Democràtic contra Carles Puigdemont i el diputat al Parlament Ruben Wagensberg. Que unes accions pacífiques en les quals milers de persones protestaven contra la repressió rebuda per expressar de manera no violenta i a les urnes les seves idees polítiques siguin considerades terrorisme és molt greu. Banalitza el terrorisme, cosa que ha molestat com és lògic les víctimes reals d'aquesta xacra, i deixa indefensos els ciutadans, que poden ser acusats d'un delicte gravíssim pel simple fet de manifestar-se. Però, després de tot el que hem vist fins ara, això ja no sorprèn gaire.
El mateix dia que l'Agència de Seguretat Aèria assegurava en el seu informe que Tsunami no va posar en risc ni persones ni avions al Prat, els cinc membres conservadors de la sala penal del Tribunal Suprem, entre els quals hi havia Manuel Marchena i Carmen Lamela, han decidit per unanimitat acceptar la causa pel que respecta als dos aforats. La resta d'investigats continuaran en mans del jutge Manuel García-Castellón a l'Audiència Nacional, que està sent en aquesta segona edició de la persecució del Procés el jutge conservador estrella que intenta boicotejar les converses polítiques. Cal recordar que Marchena va ser el president del judici del Procés i Lamela la primera a investigar els seus líders. Que després d'aconseguir condemnar a presó els polítics independentistes votats legítimament a les urnes hi hagués un indult en el qual es reconeixia el caràcter polític de la causa va ser un cop dur que els posava en qüestió. Semblaria que no ho han perdonat.
La repressió ha estat molt dura aquests anys i tot l'aparell conservador, tant polític com judicial i policial, ha intentat de totes les maneres possibles imposar una sola manera d'entendre Espanya i les seves lleis. Amb els indults primer i ara amb la llei d'amnistia que encara ni s'ha començat a tramitar al Congrés, una altra part important d'Espanya, la meitat que ara té majoria parlamentària, pretén passar pàgina al conflicte per tornar-lo al lloc del debat polític del qual mai hauria d'haver sortit. Això és el que alguns volen evitar com sigui, i aquí, com ja passa des de l'inici, hi està entrant també la judicatura.
Veurem que passarà durant la instrucció de la causa, que està en mans ara d'una jutgessa del sector dit progressista. Tanmateix, el mal que volien fer ja l'han fet. Si l'objectiu era trencar la negociació entre Junts i el PSOE per la llei, potser estan anant pel bon camí. Ara mateix, el PSOE ho té molt difícil per incloure el terrorisme en l'amnistia i, encara que estigui clar que no n'hi va haver, la causa es pot allargar el temps suficient per impedir que Puigdemont es pugui beneficiar de la llei aviat. Seria important que la llei s'aprovés pels molts altres encausats que se'n podrien beneficiar, i mentrestant, caldrà continuar insistint en tots els àmbits possibles, des del judicial fins al mediàtic, que protestar no és terrorisme.
