La sortida ha durat poc més de set anys. La Caixa torna a tenir la seu al seu lloc d'origen, al seu espai de referència. Depèn de com es miri, són molts anys o no en són tants: en tot cas, el retorn no deixa d'assenyalar l'excepcionalitat que va suposar un trasllat que ara, significativament, l'entitat defineix com a "temporal" i que, tal com reconeix, no va implicar "moviment de persones ni d’espais o serveis corporatius". Barcelona va seguir concentrant els empleats i els centres de treball. El moviment afecta la Fundació La Caixa, que presideix Isidre Fainé i dirigeix Josep Maria Coronas, i de la qual depèn el hòlding de participacions CriteriaCaixa, que també torna. Totes dues eren a Palma. No torna, en canvi, CaixaBank, que seguirà a València. ¿Farà mai el pas i posarà punt final al que ha sigut per a la resta un període d'excepció?
El retorn de la Caixa a Catalunya, d'on va marxar l'octubre del 2017 en el moment àlgid del pols independentista i de la dura reacció de l'Estat, suposa un punt d'inflexió en la normalització de la vida econòmica del país, tal com ha defensat i impulsat el govern del socialista Salvador Illa. Surava en l'ambient que passaria més d'hora que tard. Al gener, el canvi en aquest mateix sentit del Banc Sabadell, l'altra gran entitat financera catalana, així ho augurava. No tenia sentit mantenir la ficció d'una seu social artificial, fora del seu nucli de decisió barceloní. A més del Sabadell, abans ja havien revertit el trasllat Laboratoris Ordesa, la cimentera Molins i Agbar, en aquest cas amb Àngel Simón com a president. Un Simón que és l'actual conseller delegat de CriteriaCaixa. La decisió de la Caixa hauria d'incentivar altres empreses que es van veure empeses a marxar a revertir l'anomalia.
L'entitat financera més important de Catalunya i d'Espanya dona per tancat, doncs, el parèntesi polític que l'havia desubicat. La decisió de retornar s'ha pres "per unanimitat i en sessió extraordinària" del patronat. En el seu comunicat anunciant la notícia, la Caixa fa constar la seva vocació social lligada a un compromís amb "les arrels" catalanes, és a dir, el seu naixement a Barcelona el 1904 de la mà de l'advocat Francesc Moragas amb el suport de diverses entitats de la societat civil. És allò que s'ha traduït en "l'ànima" de la Caixa. Una ànima que, amb la marxa de la Fundació, havia quedat desdibuixada per a una part de la ciutadania.
La fugida d'empreses de l'octubre del 2017 es va produir gràcies al denominat decret Guindos, del govern del PP, un decret que permetia a les empreses traslladar la seu social sense l'aprovació de la junta d'accionistes, i va donar-se enmig d'una perillosa fugida d'actius i de fortes pressions polítiques a tots els nivells de l'Estat sobre els empresaris i els directius de les grans empreses i bancs catalans. El clima d'incertesa i la pressió política van determinar la sortida de la Caixa, malgrat algunes veus internes que van ser l'excepció i van defensar que la Fundació no abandonés Catalunya. La decisió d'aquest dimecres recupera una Fundació excepcional a Europa i el hòlding en què es recolza, profundament arrelats a Catalunya.
