El suplicatori a Puigdemont divideix el Parlament Europeu
El procés per retirar la immunitat als eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí no ha estat plàcid ni ha suposat un suport unànime de la cambra a la petició de la justícia espanyola, sinó tot el contrari. Tot i l'aprovació final del suplicatori, el resultat dibuixa una clara divisió al Parlament Europeu al voltant de la qüestió catalana: 400 vots a favor, 248 en contra i 45 abstencions. És a dir, un 42% dels eurodiputats s'han negat a avalar que es reactivi el procés d'extradició dels líders independentistes catalans que es troben exiliats fora d'Espanya i que van obtenir el suport de prop d'un milió de vots a les passades eleccions europees. Com va dir Toni Comín, es tracta d'una "victòria política" de l'independentisme català, que un cop més veu com a Europa es veuen les coses substancialment diferents que a l'estat espanyol.
De fet, el mateix jutge que els acusa, Pablo Llarena, ha cursat una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè li aclareixi de quina manera es pot fer efectiva l'ordre d'extradició que ha traslladat a la justícia belga. Llarena, després de patir nombroses derrotes judicials fora de les fronteres espanyoles, vol pressionar els jutges belgues a través de la justícia europea. Recordem, però, que la justícia belga va denegar l'extradició de l'exconseller Lluís Puig perquè va considerar que el Tribunal Suprem no era l'òrgan competent per demanar-ho.
Un cop més, doncs, es confirma que la qüestió catalana es juga en part al tauler europeu, i que és allà on la democràcia espanyola pateix una forta crisi reputacional. Ja n'hi ha prou de dir que Espanya és una democràcia plena reconeguda en els rànquings internacionals, com repeteixen sovint els representants del PSOE, el PP i Cs. Cap democràcia europea té ara mateix líders polítics exiliats a Brussel·les ni ha vist com un procediment de suplicatori, que habitualment es resol per la via ràpida i amb suports del 90% dels eurodiputats, ha provocat una esquerda tan greu entre els europarlamentaris. El govern de Sánchez faria bé de prendre'n nota i actuar perquè el descrèdit de la justícia espanyola no acabi arrossegant, si no ho ha fet ja, tot l'estat espanyol. Té a la seva mà prendre mesures, com ara l'amnistia, per evitar que la imatge d'Espanya toqui fons.
A més a més, aquest dimarts el jutge de vigilància penitenciària ha revocat el tercer grau dels presos polítics de Lledoners, que tornen a estar tancats sense possibilitat de sortir més enllà dels permisos ordinaris. El més preocupant és que el jutge fa seus totalment els arguments de la Fiscalia, en el sentit que el tercer grau és prematur, entre altres coses, perquè els condemnats no han reconegut la comissió del delicte. ¿Però com volen que reconeguin la comissió del delicte de sedició quan hi ha nombrosos juristes i experts que qüestionen aquest tipus penal i la interpretació que en va fer el tribunal? Quina mena de democràcia és aquesta que no permet discrepar d'una sentència? La resposta és clara: la mateixa de la qual Europa desconfia.