Suïssa ha sortit al rescat dels seus bancs i la seva economia
Després d'un cap de setmana de negociacions al límit, aquest diumenge s'ha fet públic l'acord de compra per part d'UBS, el banc suís més important, de Credit Suisse, fins ara el segon del país i directe competidor del primer. L'operació s'ha tancat, després d'un regateig agònic, en uns 3.000 milions d'euros i, sobretot, amb el suport total del govern helvètic, que ha estat molt actiu en la negociació. De fet, ahir a la tarda l'anunci oficial del rescat el va fer el primer ministre suís, Alain Berset, que va assegurar que l'operació s'ha fet per salvar "l'economia suïssa" i l'estabilitat del sistema bancari mundial.
El Credit Suisse és uns dels 30 bancs mundials considerats "massa grans per caure". Una expressió que tots recordem de l'anterior crisi bancària i que va estar darrere dels grans rescats de la primera dècada del segle. D'aquella crisi no se n'havia acabat de recuperar, i encara menys de la crisi del covid, que va ser un sotrac per a molts bancs del qual la majoria ja es van recuperar fa mesos. El principal problema d'aquest banc històric amb 167 anys de trajectòria, però, té molt a veure amb la seva governança, i ja fa anys que arrossega problemes per una mala gestió en les seves inversions i per escàndols d'espionatge, de blanqueig de capitals, de fuites de dades i altres problemes que havien minat la confiança dels clients en la seva solvència i seguretat. Tot plegat li havia fet perdre bona part del seu valor en borsa, que divendres era d'uns 7.500 milions d'euros, quan a principis del 2021 era de 24.000 milions. Ara s'ha frenat la sagnia amb una compra avalada pel govern suís amb diners –uns 9.000 milions en garanties per a futures pèrdues més una línia de liquiditat de 100.000 milions del Banc Nacional Suís– i també legalment, ja que ha canviat la regulació per evitar que l'adquisició hagi de ser aprovada pels seus accionistes.
Caldrà esperar veure què passa aquest dilluns i la resta de setmana per saber si s'ha pogut aturar realment la crisi de confiança en el sistema financer que ha provocat aquest cas. La banca suïssa ha rebut un fort cop reputacional, i d'aquí l'interès del govern helvètic i també del primer banc suís per intentar tallar de soca-rel qualsevol pànic. El problema és que, malgrat les crides a la calma que es van produint de les autoritats polítiques i econòmiques, el degoteig de casos i de rescats tant als Estats Units com ara a Suïssa fa que els ciutadans estiguin intranquils. És de preveure que s'haurà après alguna cosa de l'anterior crisi i que ara no es minimitzaran els riscos com es va fer llavors. Al sistema financer, la confiança és el principal actiu, i s'ha de mantenir i assegurar per sobre de tot. Però, més enllà de la seguretat que hi pugui haver que, com ha passat ara, els bancs centrals sortiran al rescat, serà important revisar de nou el control bancari i, sobretot, incidir més en la penalització de la mala gestió, de manera que els responsables d'aquests desgavells no en surtin tan impunes com de l'anterior crisi.
