I al sud dels Pirineus posen la catifa vermella a l'extrema dreta

Preocupació a Europa per l'auge de l'extrema dreta francesa. Ahir, tot just saber-se que passava a la segona volta de les presidencials, els partits perdedors van cridar a votar Emmanuel Macron o, en tot cas, a no votar sota cap circumstància Marine Le Pen. El cordó republicà, tot i que desgastat, encara es manté, i malgrat l'auge en vots i suport popular de Le Pen hi ha consens entre les forces tradicionals que s'ha d'evitar com sigui que posi un peu a l'Elisi. Ja veurem què passa, però, en tot cas, no serà perquè des de l'entorn mediàtic i polític francès en general no hi hagi una crida clara a deixar-la sense aire. A Espanya, en canvi, ahir vam veure com Santiago Abascal s'asseia tot cofoi al costat de la vicepresidenta del Congrés de Diputats, la popular Ana Pastor, per assistir a la votació del govern de coalició entre el PP i Vox a Castella i Lleó. El líder ultra espanyol va explicar clarament que era un primer pas, un assaig, de cara al que pot passar aviat a Andalusia, on hi podria haver eleccions aquest estiu, i segurament també al govern espanyol, si és que els dos partits aconsegueixen la majoria.

El nou president del PP, Alberto Núñez Feijóo, no hi va anar per evitar una foto incòmoda, però tard o d'hora la tindrà. En el seu discurs per demanar el vot a la investidura, el ja president de la comunitat, Alfonso Fernández Mañueco, va arribar a dir que el pacte amb Vox, que ha obtingut tres conselleries i la presidència del Parlament, és "beneficiós per millorar la qualitat democràtica" del país. De moment, ja s'ha vist obligat a acceptar que hi hagi una "llei de concòrdia" que estarà per sobre de la llei de memòria històrica de la comunitat. Segons Vox, es tracta d'evitar que la història divideixi la gent i, per tant, que es pugui parlar de víctimes de la dictadura franquista. Perquè, per a ells, els franquistes no només eren els bons i s'han de reivindicar, sinó que també van ser víctimes. La seva crítica de la setmana passada al fet que Volodímir Zelenski es referís al bombardeig de Gernika és una prova de per on aniran les coses a partir d'ara.

Vox ja tenia mig peu en algunes institucions perquè és necessària per assegurar la governabilitat a la Comunitat de Madrid, a Múrcia i a Andalusia, totes elles comunitats governades pel PP. Ara, però, se li ha donat rang institucional deixant que entri al govern de Castella i Lleó, fins i tot amb una sobrerepresentació respecte al seu pes electoral. És un pas important i preocupant que li pot passar factura a un PP que ara, en teoria, volia mostrar un perfil més moderat per fer la competència a Pedro Sánchez al centre. Vox va sorgir en bona part de l'ala més radical i nostàlgica del franquisme del mateix PP, però li està guanyant terreny i l'obliga a admetre uns postulats que l'allunyen de la dreta moderada europea. Alguns dels seus portaveus afirmaven ahir sense embuts que se sentien propers a Macron, però al mateix temps abraçaven el soci europeu de l'eix de la ultradreta europea d'Orbán, Salvini i Le Pen. Els amics de Putin, per cert.