Stop violència masclista
Què està passant amb la violència masclista? El sobtat i terrible augment de víctimes d'aquest desembre no té cap mena d'explicació racional, cosa que ho fa encara més preocupant i alarmant. Al conjunt de l'Estat, aquest desembre ja s'han comptabilitzat 10 dones assassinades en casos confirmats –a més d'un nadó que estava a punt de néixer: l'agressió mortal a la mare ha comportat també la seva mort–. Alhora, s'estan investigant dos crims més que han tingut lloc en les últimes hores a Madrid i al País Valencià. En el global de l'any, segons els registres oficials, consten 48 dones assassinades a mans de parelles o exparelles.
Aquest desembre negre fa saltar totes les alarmes. D'una banda, cal preguntar-se sobre les causes de fons. Abans, però, toca revisar amb urgència els protocols d'actuació. De les 10 víctimes per violència de gènere d'aquest mes de desembre, la meitat estaven protegides pel sistema de Seguiment Integral en els Casos de Violència de Gènere (VioGén), creat el 2007. Aquest sistema té ara mateix actius 31.161 casos, 17 dels quals catalogats de "risc extrem", segons dades del ministeri de l'Interior. Un altre ministeri, el d'Igualtat, ha demanat una revisió d'aquest sistema perquè contingui més informació sobre les mesures judicials: des d'Igualtat es proposa, per exemple, que metges o treballadors dels serveis socials puguin "donar l'alarma" quan calgui. El VioGén depèn d'Interior i té com a objectiu protegir i fer un seguiment de dones víctimes de violència de gènere, així com dels seus fills. Centralitza tota la informació policial sobre les víctimes. En el cas de "risc extrem" es fa un control intensiu dels moviments de l'agressor i una protecció permanent de la víctima. Quan es considera que hi ha "risc baix", s'informa l'agressor que està sota control policial o es facilita a la víctima un contacte telefònic permanent amb la policia.
Està clar, en tot cas, que toca millorar l'operativa del VioGén, però alhora és important anar a l'arrel del problema, que en primer lloc demana incidir en el camp educatiu des de l'escola, els mitjans de comunicació i les famílies. El masclisme tòxic segueix a l'ordre del dia, els últims temps realimentat per discursos d'ultradreta que ridiculitzen els feminismes i relativitzen la plaga de la violència de gènere amb una falsa igualació de la majoritària, patida per dones, i la superminoritària, patida per homes. En el terreny juvenil, s'està produint també un reflux d'agressivitat i de pretensió de dominació dels nois sobre les noies, sovint lligat a una sexualitat distorsionada pel porno, molt present i accessible a les xarxes socials, i com a reacció primària al moviment del Me Too.
Estem, doncs, en un preocupant moment de cruïlla, en què el nou món d'igualtat de gènere guanya terreny enmig de forces involutives (no només del populisme de la dreta, també d'extremismes religiosos), de manera que troba dramàtiques i criminals resistències del sempitern univers mental masclista.