Starmer i el repte de reconstruir el Regne Unit post-Brexit
Poques vegades un resultat electoral havia estat tan anticipat com l'abassegadora victòria del Partit Laborista de dijous al Regne Unit després de 14 anys de governs conservadors. El rumb del país es va començar a tòrcer el 23 de juny del 2016, quan els partidaris de treure el país de la Unió Europea es van imposar en referèndum i van fer del Brexit una realitat. La tebior tant del primer ministre conservador, David Cameron, com de l'oposició laborista a l'hora de defensar el manteniment a dins de la UE va donar ales als discursos populistes antieuropeus de Nigel Farage, que va ser el veritable vencedor de la cita. Des de llavors tot ha sigut un cúmul de despropòsits. Cameron va marxar i va ser substituït per Theresa May, que es va embrancar en un inacabable procés de negociació del Brexit que amb el pas del temps s'ha acabat confirmant com un autèntic fracàs econòmic i social. El moment més baix dels tories, però, va arribar amb els escàndols de Boris Johnson i la seva nefasta gestió de la pandèmia, i on bàsicament ell mateix es dedicava a incomplir les normes que imposava a la resta de la població. Després d'ell, ni la breu Liz Truss ni Rishi Sunak van aconseguir adreçar el rumb.
La sensació general és d'un deteriorament greu dels serveis públics –especialment la sanitat– i, en general, de les infraestructures, d'un augment de les desigualtats socials i d'una situació econòmica en què no s'han complert les expectatives creades pel Brexit, quan es va vendre la UE com un fre per al potencial creixement britànic, i en què hi ha sectors productius amb una alarmant falta de treballadors. Aquella idea que una Gran Bretanya lliure de les cadenes de la UE s'havia d'enlairar ha resultat un veritable fiasco i ha acabat destruint el partit que va impulsar el Brexit.
Davant d'aquest caos, els britànics s'han entregat al Partit Laboralista del moderat Keir Starmer, que amb una còmoda majoria de 412 escons a Westminster ha rebut aquest mateix divendres l'encàrrec de formar govern per part del rei Carles III. Starmer ha fet una crida a fer "un reset" al país i ha cridat tots els sectors socials a sumar-se a aquesta tasca, posant un èmfasi especial en la classe treballadora, la més perjudicada per la gestió tory. Starmer té al davant una tasca ingent: reconstruir la Gran Bretanya post-Brexit. Per fer-ho ha de recuperar la confiança en el país, ordenar l'economia, retornar el prestigi i l'eficiència als serveis públics i refer les relacions amb la UE. Per fer-ho podrà comptar d'entrada amb un cert crèdit, ja que al davant té una oposició completament desorientada i sense lideratge. I ningú espera a la Gran Bretanya que les coses canviïn d'un dia per l'altre.
En realitat, el principal repte de Starmer és fer que els britànics tornin a creure en la política i no llisquin cap a posicions populistes i d'extrema dreta, com està passant en altres indrets europeus. No ho tindrà fàcil, però el mal paper dels seus antecessors juga a favor seu. Només aplicant una certa racionalitat i aparcant la demagògia, Starmer ja haurà fet un gran pas.
