A les 19.46 hores del dijous 5 d'agost saltava la notícia. Un comunicat de 12 línies posava fi sense cap mena d'èpica a 21 anys de relació. El millor jugador del món, el jugador amb més partits oficials de la història del Barça, Leo Messi, es desvinculava del club. Més aviat, el Barça es desvinculava de Messi. Per a molts periodistes esportius, podia ser una maniobra del president Laporta per pressionar a la vegada el president de la Lliga, Javier Tebas, i el vestidor per rebaixar-se els salaris. Però aquest divendres s'ha confirmat l'amenaça: Messi abandonarà el Barça i el seu president ho atribueix a la mala situació econòmica de l'entitat i a la Lliga. Laporta diu que no vol hipotecar els drets audiovisuals del club per als pròxims 50 anys.
És cert que la salut financera del Barça està molt delicada, però falta informació per entendre per què si el Barça i el jugador volien continuar plegats, al final no ho faran. De fet, el mateix dijous el pare de l'astre argentí havia arribat a Barcelona per signar la renovació. "El club de la meva vida", va dir Messi, ara fa gairebé un any, per assegurar que no aniria a judici contra el Barça, després d'haver enviat un burofax al club dient que s'aferrava a una clàusula per trencar la seva relació amb l'entitat. Precisament aquest burofax va tornar ahir a la memòria de molts aficionats culers, per als quals el dijous va tenir un cert regust de déjà-vu. Fa un any per a molts es va començar a visualitzar el que semblava una entelèquia: Messi acabant els seus dies com a futbolista vestint una samarreta que no fos la blaugrana. Però va arribar Laporta amb la promesa electoral de renovar Messi i, quan tot semblava a punt, l'acord s'ha torçat. Al president del Barça se li gira feina perquè amb la marxa de Messi els salaris passaran de representar el 110% de la facturació del club a ser el 95%, encara insostenible des del punt de vista comptable. Tots els clubs europeus –inclòs el Madrid– han vist com els seus ingressos es reduïen significativament amb els estadis tancats al públic per la pandèmia, però els grans clubs europeus i l'etern rival han aconseguit rebaixar els salaris dels seus jugadors.
També és cert que el club, amb 120 anys d'història, està per damunt de jugadors, entrenadors i presidents, però malauradament el Barça hi perd. Hi perd esportivament, en imatge de marca i, per tant, econòmicament. L'adeu de Messi suposarà un petit respir econòmic, però què passarà amb els patrocinis? El Barça sense Messi és menys Barça. El planeta futbol seguirà gaudint de les genialitats de l'argentí, això sí, vestint una altra samarreta, per desgràcia dels aficionats culers.
