Un sistema de finançament que castiga Catalunya
Les dades de la liquidació del sistema de finançament de 2022 tornen a demostrar que Catalunya és una comunitat especialment castigada, mentre que d'altres en surten especialment beneficiades, sense que se sàpiga ben bé per què. I és que si en una cosa coincideixen tots els experts en la matèria és que el sistema és opac i ofereix uns resultats arbitraris. Què diuen exactament les dades de 2022? Doncs que Catalunya va ser la tercera comunitat que més va aportar a la caixa comuna, 3.565 euros per habitant, i la desena a rebre després en la redistribució, amb 3.264, és a dir, 300 euros menys per càpita. La situació empitjora ostensiblement si es té en compte el cost de la vida, ja que segons els càlculs del departament d'Economia Catalunya passaria a disposar de l'equivalent a 3.043 euros per habitant i seria la catorzena de la llista, només per damunt de la Comunitat de Madrid, que, per contra, es beneficia de l'afecte capitalitat.
El sistema no només perjudica Catalunya, sinó que crea situacions especialment injustes i incomprensibles. Per exemple, Cantàbria, que no és una regió pobra sinó més aviat al contrari, veu augmentats els seus recursos dels 3.175 euros als 4.215, i es converteix en la que més té, passant de la cinquena posició a la primera. En canvi, el País Valencià, que és la novena en aportacions, s'enfonsa fins a la quinzena posició, amb 3.054 euros per habitant, 1.161 euros menys que Cantàbria. Què justifica aquest desfasament? La realitat és que ningú no ho sap ni ho ha sabut explicar mai. El sistema s'aguanta perquè hi ha tres comunitats que aporten més del que reben: Catalunya, Madrid i les Balears. Però si exceptuem les Balears pel seu poc pes demogràfic, i també Madrid perquè els beneficis de l'efecte capital superen en molt el dèficit del finançament autonòmic, veiem que el pes principal recau sobre Catalunya. I és aquesta situació insostenible la que ha tornat posar en el focus la necessitat de reformar el sistema.
En realitat, només que es respectés el principi d'ordinalitat –és a dir, si ets la tercera a aportar has de ser també la tercera a rebre–, suposaria un canvi radical. Però Catalunya està cansada i vol sortir del règim comú i disposar de la clau de la caixa com bascos i navarresos, i és justament això el que estan negociant aquests dies ERC i el PSC en el marc de la investidura de Salvador Illa. El desllorigador s'albira complicat perquè el PSOE ja ha deixat clar que no vol que Catalunya tingui un sistema com el del concert econòmic, i només està disposat a explorar les possibilitats del consorci tributari que preveu l'Estatut. Aquesta possibilitat ja ha estat rebutjada pels republicans, que ho consideren una operació de maquillatge.
Els pròxims dies sortirem de dubtes i veurem, primer, si hi ha acord o preacord, i després si aquest acord és validat per les bases d'ERC. Al partit són conscients que no és el millor moment perquè la militància avali un pacte amb el PSC. Però el cert és que una repetició electoral no seria bona per al país, i encara menys per a ERC.
