Pablo Casado tot just vivia l'eufòria de la victòria del PP el 4-M a la Comunitat de Madrid (tot i que Isabel Díaz Ayuso és ara una competidora interna), quan ha reaparegut l'ombra de la corrupció del PP, que l'afecta de ple. La imputació de María Dolores de Cospedal, antiga número 2 del partit, en el cas Kitchen per haver ordenat el robatori de documents compromesos a l'extresorer Luis Bárcenas torna a posar en dificultats l'actual president del PP. Recordem que Casado va obtenir el lideratge del partit en unes primàries amb Soraya Sáenz de Santamaría gràcies sobretot al suport d'última hora que va rebre de Cospedal, que també aspirava al càrrec.
Aquest dijous, però, Casado s'ha negat a respondre cap pregunta sobre Cospedal en una visita que ha fet a Ceuta. En lloc de donar la cara quan venen mal dades, el cap de l'oposició fa com el seu antecessor en el càrrec, Mariano Rajoy, i opta pel silenci davant les preguntes dels periodistes. Casado està molt equivocat si es pensa que amb aquesta estratègia aconseguirà espolsar-se l'ombra de la corrupció del seu partit. I no només de corrupció, ja que en el cas Kitchen el que s'està investigant és si el PP va recórrer a l'excomissari Villarejo, màxim representant de les clavegueres de l'Estat, per intentar fer callar Bárcenas i impedir que aportés a la justícia la documentació que provaria l'existència d'una caixa B al partit que es nodria de comissions d'obra pública i que servia per pagar sobresous (en sobres, precisament) als seus principals dirigents, que consideraven que amb els sous públics feien curt.
Ras i curt, el PP no és només que fos una organització intrínsecament corrupta, tal com va provar la primera sentència de Gürtel, sinó que, a més, practica l'obstrucció de la justícia. Això és especialment rellevant en un moment en què el PP està recollint signatures per tot l'Estat en defensa de la "justícia" i la "Constitució" i en contra dels indults als presos independentistes catalans. ¿Com pot algú que boicoteja l'acció de la justícia, que intimida testimonis, que assalta la propietat privada per robar documents compromesos, tenir la més mínima credibilitat per demanar aquestes signatures? ¿Com pot, un partit que quan arriba al govern fa servir els recursos de l'Estat per crear una anomenada policia patriòtica que, a més d'inventar-se causes contra dirigents independentistes, servia també per tapar els seus propis escàndols?
I ara ja no estem parlant de fets ocorreguts quan Casado no estava en primera línia política, com el cas Gürtel, sinó de fets que van passar quan ell ja era un dirigent important i el partit intentava, per tots els mitjans, que Bárcenas es mantingués en silenci i no col·laborés amb la justícia. Un partit amb aquest historial no pot ser l'alternativa de govern a Espanya, sinó que hauria d'afrontar un profund procés de regeneració. Un procés que, per cert, hauria d'anar molt més enllà que un canvi de seu. Perquè el silenci de Casado fa sospitar que, en realitat, aquest PP continua sent el de sempre.
