La setmana lamentable de la política espanyola

Múrcia ha desbaratat en una setmana la política espanyola. L’intent de moció de censura al president popular d’aquella comunitat per part de Cs i el PSOE ha accelerat la recomposició de forces i equilibris al si tant de la dreta com de l’esquerra. La més perjudicada ha sigut Inés Arrimadas, que en pocs dies ha vist com la seva estratègia de començar a buscar l’equidistància entre el PP i el PSOE a Múrcia ha acabat amb un gran fiasco, que, de fet, posa en entredit la viabilitat de Ciutadans, un partit ara mateix afectat per una imparable fuga de càrrecs. La tendència minvant dels taronges no és una cosa nova, simplement s’ha precipitat i deixa la líder del partit contra les cordes. La triomfadora de la setmana és la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que no ha dubtat a aprofitar l’avinentesa per llançar-se de nou a l’arena electoral amb l’objectiu indissimulat de recuperar tot l’espai de dreta per al PP, deixant Cs com a traïdors residuals i abraçant sense manies la ultradreta de Vox. Si el 4 de maig se’n surt, Ayuso estarà en disposició d’erigir-se en el relleu natural d’un Casado desdibuixat, que ha volgut girar full del rajoyisme sense acabar d’abraçar ni l’aznarisme ni la moderació. Amb Ayuso no hi ha dubte que torna el PP més dur i ideològicament desacomplexat: neoliberal i ultraespanyolista. En tot cas, la triple dreta pot ser aviat un record.

El panorama a l’esquerra tampoc no és plàcid. La setmana murciana ha servit per desencadenar la primera gran crisi al si del govern de coalició PSOE-Podem amb l’anunci del líder podemista, Pablo Iglesias, d’abandonar l’executiu per presentar-se de candidat a la presidència de la Comunitat de Madrid per fer front a Díaz Ayuso. Iglesias aconsegueix així desmarcar-se d’un PSOE que no li està posant gens fàcils les coses a la Moncloa per marcar perfil propi. Podem no es vol deixar absorbir per la trituradora socialista i, de fet, aspira a erigir-se a Madrid en l’opció útil del vot d’esquerres. Així doncs, els socis de govern competiran el 4 de maig a les urnes pel vot anti-Ayuso. Per a Sánchez no ha sigut, sens dubte, una setmana tan desastrosa com la d’Arrimadas, però deunidó. Pràcticament ja s’ha quedat sense el comodí de Cs, comença a témer que li creixin els socis de govern i, a més, veu com el PP, que estava en hores baixes, amb Ayuso de cop té possibilitats de reforçar-se i de mobilitzar i concentrar el vot de la dreta.

Encara en plena crisi pandèmica i econòmica, amb els fons europeus en joc, la política espanyola s’ha dedicat aquesta setmana a l’espectacle sempitern de la irresponsable picabaralla partidista, amb transfuguismes inclosos. L’espectacle d’aquesta nova sacsejada resulta depriment.