Sequera al camp: com evitar la catàstrofe
Segons l'informe del programa Copernicus de la UE, Europa s'està escalfant al doble de velocitat que el món. Aquest inici d'any, a més, està seguint la tònica del 2022, quan el continent va viure una sequera extensa, un estiu amb una calor sense precedents i un nou rècord d'hores de sol. Sequera sobre sequera. N'estem notant les conseqüències. I ja no són més ajornables les mesures d'estalvi. El camp, on hi ha el consum més gran d'aigua, és el primer a rebre. En concret, el camp lleidatà.
Als regants del canal d’Urgell, la infraestructura de regadiu més gran del país, els queden pocs dies per continuar regant amb normalitat. Dimarts vinent es tancaran les comportes del canal principal, cinc mesos abans del que és normal, amb la primavera a mitges i l'estiu al davant. En 160 anys, és el primer cop que passa. La situació és crítica. Si no es fes, es posaria en risc l'abastiment d’aigua per beure per a prop de 80.000 persones. Així doncs, granges i finques fruiteres veuran reduïda l'aportació d'aigua. A l'Estat, els pagesos catalans, juntament amb els andalusos de les conques dels rius Guadalquivir i Guadiana, són els que estan patint més les conseqüències de la sequera. Urgeix, doncs, que la UE flexibilitzi la normativa d'ajudes de la PAC (Política Agrària Comuna) perquè se'n puguin beneficiar els agricultors que estan assedegats i que, per tant, veuen amenaçada la seva producció. Si no plou gens d’aquí a l’estiu, es perdran totes les collites de fruiters, d'alfals i, fins i tot, de cereal, regades pel canal d'Urgell.
Ja s'està preparant la possible declaració de zona catastròfica perquè les finques afectades pel tall de subministrament d'aigua puguin accedir a ajuts compensatoris. I si no plou abans del 30 d’abril, altres àrees, com el Baix Ebre, poden veure's afectades per talls del subministrament del Consorci d’Aigües de Tarragona. El Segarra-Garrigues tampoc s'escapa de la situació excepcional, tot i que allà els pagesos aquest any han evitat plantar blat de moro (que consumeix molta aigua) i l'extensió de reg pressuritzat fa que sigui una zona més modernitzada que la del canal de l'Urgell. Pagesos dels altres canals lleidatans estan en prealerta. La petició de suport públic (fons PERTE) per modernitzar els regadius, en especial els de l'Urgell, hauria de ser una prioritat, tal com ha reclamat a l'Estat la conselleria d'Agricultura.
En paral·lel a aquesta imprescindible triple actuació pel que fa al reg agrícola (estalvi immediat, ajuts i modernització), la població general ha de prendre consciència que venen uns mesos, i probablement un futur permanent, de consum responsable. De fet, en el territori on ha saltat l'alarma, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ja ha començat a enviar cartes als ajuntaments i a les diputacions provincials de tota la conca de l’Ebre perquè prenguin mesures com ara campanyes de “conscienciació a la població per fer un ús responsable de l’aigua, d’estalvi i, si escau, de restriccions per assegurar el subministrament en un any que es preveu complicat”.
