El Govern preveu tornar aquest gener els 4,6 milions d’euros corresponents a les 24.295 multes imposades, tramitades i pagades per incompliment del primer estat d’alarma, el del confinament. El departament d’Interior els tornarà en la mesura que els ciutadans afectats omplin un formulari que es preveu activar abans de Nadal. L’operació, que us avancem a l’ARA, està pendent del gabinet jurídic i inclou un factor que Interior descarta, però no així els experts: el possible pagament d’interessos de demora. El mètode triat per retornar l’import de les multes pagades (tot just el 17% de les tramitades) mira de respondre a una de les conseqüències de la sentència del Tribunal Constitucional del juliol que anul·lava l’article del decret d’estat d’alarma referit al confinament.
La resolució del TC, a partir d’un recurs de Vox amb tot el suport del PP, té altres conseqüències a banda del cobrament de sancions. Sobretot deixa en fals el govern de l’Estat a l’hora de prendre determinades mesures davant d’una pandèmia si no vol decretar un estat d’excepció. I, desaparegut el paraigua estatal, passa el mateix a la resta d’administracions. El govern de Pedro Sánchez continua sostenint que la decisió entrava dins dels "paràmetres constitucionals", i el cert és que la profunda divisió en la resolució del TC (sis vots a cinc) li dona arguments. Però també té clar que l’eix de la qüestió pivota tant (o més) sobre el factor polític com sobre el jurídic. En aquest sentit, espera amb candeletes que es facin efectius els canvis al TC pactats amb el PP.
Però com a molt d’hora això passarà al juny i, malgrat que les expectatives sobre la pandèmia eren optimistes, a la sortida de l’estiu, pels nivells de vacunació, la irrupció de la variant òmicron obre un panorama ostensiblement diferent. Cada dia se’n confirmen més casos a Europa i, mentre no s’acaba d’establir científicament quins efectes té l’òmicron sobre una vacunació completa, els diferents països van prenent mesures. Al Regne Unit recuperen la mascareta posant èmfasi en el seu ús (mai massiu fins ara), i el tancament de diverses activitats d’oci ha provocat manifestacions amb incidents, especialment greus a Bèlgica i els Països Baixos, ja abans de la irrupció de l’òmicron. Portugal ha anunciat que del 3 al 10 de gener el teletreball serà obligatori a totes les empreses, i que bars, discoteques i escoles estaran tancats (no s’hi celebren els Reis). Al llistat s’hi va afegir ahir Israel amb el tancament de fronteres als estrangers durant 14 dies.
Aquest crescendo, que per ara no es veu a l’Estat més enllà del tancament dels vols amb Sud-àfrica i Botswana, pot acabar arribant aquí. Els nivells de vacunació a Espanya i Catalunya són molt alts, però encara no en coneixem el grau real de protecció davant la nova variant. La incògnita és oberta. Els responsables mèdics han negat per activa i per passiva que s’hagi de tornar a viure un confinament total com el del març del 2020. Però davant de qualsevol mesura restrictiva i dura que es prengui, fora bo saber exactament en quins marges jurídics es mou l’executiu espanyol. Si té alguna cosa prevista més enllà d’esperar al juny perquè el canvi al TC sigui real. O si, al contrari, ens hem de resignar a assistir a un altre desgavell legislatiu, jurídic i burocràtic que caigui en cascada per totes les administracions.
