Sentència ciutadana: Mazón ha de plegar
La indignació per la nefasta gestió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, durant la catàstrofe de la DANA ha desbordat València. El clam de milers de persones –130.000, segons la Delegació del govern espanyol–, que l'assenyalen per no haver actuat per disminuir les conseqüències evitables d'aquesta tragèdia que ha costat 215 vides –i encara hi ha 41 persones desaparegudes–, ha esclatat en forma d'una mobilització contundent. El missatge per a Mazón és clar: que plegui. Per si el balanç tràgic no fos prou per posar sota sospita la seva gestió, les informacions que s'han confirmat els últims dies (com el seu dinar amb una periodista que va allargar-se fins a les sis de la tarda el dia de la catàstrofe, quan l'operatiu d'emergències ja estava reunit), així com les falsedats difoses per alguns membres del seu govern, han desfermat encara més les crítiques. Els manifestants no en tenen prou que s'aparti i branden el camí judicial perquè pugui depurar-se la seva responsabilitat en les morts que ha deixat la DANA.
Tot plegat, enmig d'una destrucció que trigarà a esborrar-se en milers de carrers impracticables, llars devorades pel fang i empreses i negocis destruïts. A l'ARA publiquem les primeres estimacions que els tècnics i experts han fet de l'abast material de les inundacions. Els habitatges afectats podrien superar els 270.000, segons la Universitat de València. I, quan es baixa al detall, s'observa en bona part de la zona afectada la petjada dels booms constructius de les últimes dècades, que han anat cruspint-se l'horta per edificar de manera desordenada i sense planificacions, obviant els riscos als quals s'exposaven aquests nous barris. Són errors que cada cop poden costar més cars, en vista de la violència creixent d'episodis climàtics com aquest, i per molt que alguns (el mateix Mazón entre ells) s'entestin a qüestionar els efectes de la crisi climàtica.
Totes les lliçons urbanístiques i de planificació que tocarà extreure d'aquesta DANA al País Valencià són fàcilment traslladables a Catalunya. Les construccions en terrenys inundables han estat una constant en molts punts del país, com demostra el fet que el 15% de les zones urbanes i prop d'un 10% de la població catalana han de conviure amb aquests riscos. Estem preparats? A l'ARA hem consultat experts tècnics i ambientalistes sobre com hem d'afrontar un futur en el qual no només toca planificar diferent, sinó també estar preparats per defensar el que tenim construït i minimitzar els danys de possibles catàstrofes. Estan en joc habitatges, equipaments bàsics i grans infraestructures i comunicacions com línies de tren o el mateix aeroport del Prat. Per això calen plans i inversions que sobrepassen les legislatures i que criden els governs a tenir una mirada llarga perquè, com s'ha fet evident amb la destrucció de la DANA, prevenir és l'únic camí si no es vol haver d'assumir costos de reparació cada cop més estratosfèrics.