El Senat ha acollit aquest dilluns una cimera mundial d'entitats i líders antiavortistes organitzada per una anomenada Xarxa Política pels Valors que té com a president un conegut pinochetista xilè i com a valedor a Espanya el que va ser ministre de l'Interior amb José María Aznar Jaime Mayor Oreja, tot i que l'únic partit espanyol que hi ha participat com a tal és Vox. És evident que la llibertat d'expressió ha d'emparar les opinions en contra de l'avortament, tal com defensa el PP, que va donar llum verda a la celebració de l'acte. El problema és que entre els participants hi ha persones que defensen postures que atempten contra els drets humans. Un exemple és la diputada ugandesa Lucy Akello, partidària de considerar l'homosexualitat com un delicte, de prohibir fins i tot que se'n pugui parlar i fins i tot de castigar-la amb la pena de mort en alguns casos. La mesa del Senat hauria hagut de permetre una cosa així?
Algú s'imagina que al Parlament s'hagués permès un acte en què es defensés la pena de mort per qualsevol causa? O la discriminació de minories ètniques o religioses? L'escàndol hauria sigut majúscul. En canvi a Madrid, en nom de la llibertat que tant proclama Isabel Díaz Ayuso, sembla que tot està permès, sobretot si es tracta de convertir la ciutat en una mena de capital mundial de l'extrema dreta i de l'ultracatolicisme. Si entrem en detall sobre el que s'ha dit en aquesta cimera, n'hi ha per llogar-hi cadires. Mayor Oreja considera que l'avortament és una "moda dominant" com ho va ser durant segles l'esclavitud. Qualificar l'avortament de "moda", i encara més comparar-lo amb la ignomínia més gran de la història de la humanitat, que és l'esclavitud, resulta insultant i una ofensa a totes les dones que han hagut de passar per aquest tràngol.
Perquè, al final, aquests actes es basen precisament en això, en criminalitzar les dones que han hagut de fer aquest pas dolorós i culpabilitzar-les de per vida. En lloc d'empatia i solidaritat, ells ofereixen estigmatització i vergonya. En lloc de condicions sanitàries segures, ells advoquen per un sistema classista on només alguns es puguin pagar aquest privilegi, com passava durant el franquisme. La seva és una postura cruel i divisiva, i molt poc cristiana en realitat. En tot cas, la celebració d'aquest conclave ha de servir de recordatori que drets que consideràvem consolidats, com ara el de l'avortament, estan amenaçats ara mateix en moltes parts del món, per exemple als Estats Units. La ultradreta pretén convertir el cos de les dones en un camp de batalla cultural decidint què poden fer i què no. En realitat, en nom de la llibertat d'expressió el que es fa amb aquests actes és amenaçar la llibertat de les dones, a les quals voldrien dins d'un motlle molt concret. I això, que era esperable de Vox, s'ha pogut fer gràcies a la complicitat del PP.
