El 1976, el cineasta suís Alain Tanner va titular una de les seves pel·lícules més icòniques Jonàs, que farà 25 anys l'any 2000. El Jonàs del títol ara en faria 50 i hauria passat bona part de la seva vida en un segle, el XXI, que llavors semblava molt llunyà i ple de possibilitats. Com Jonàs, gairebé tres quartes part de la població catalana va néixer el segle passat i la mitjana d'edat, els 43,5 anys segons l'IDESCAT, mostra que la immensa majoria van créixer amb l'imaginari del segle XX. Això, potser, pot fer pensar que el XXI és una continuació del segle anterior i que no hi han passat coses tan significatives com les que ens sembla que van marcar el XX. L'exercici que hem fet avui a la redacció amb el dossier sobre els fets més rellevants d'aquest primer quart de segle demostra fins a quin punt està equivocada aquesta percepció.
El segle XXI ens ha transformat per complet. Res ja no és com era, tot i que hi ha moltes coses del present que, com és lògic, tenen el seu origen en el segle passat. És el cas, per exemple, del conflicte entre Israel i Palestina, que està ara més viu que mai però té el seu origen a mitjans del segle passat i ha estat també un dels elements que configuren el substrat del terrorisme jihadista que ha caracteritzat aquest inici de segle XXI. Els atemptats islamistes que hi ha hagut a Nova York, París o Barcelona, entre altres moltes ciutats europees, africanes o asiàtiques, han provocat una percepció d'inseguretat i de por generalitzada que ha tingut com a reacció un control més gran de la població i també intervencions militars occidentals en països com ara l'Iraq o l'Afganistan amb finals no desitjats que han donat ales a les forces que es pretenia neutralitzar. No tenim un balanç de gaire més democràcia al món, més aviat el contrari, tot i els diversos intents de revolta popular que s'han anat succeint. També hem tingut més desastres naturals que mai, des del terratrèmol de Fukushima a la DANA de València, i alguns, especialment els grans incendis i inundacions, relacionats amb un canvi climàtic que és ja una realitat que es fa difícil de negar fins i tot pels molts negacionistes que estan a prop del poder.
Tanmateix, el que segurament ha marcat aquest primer quart de segle no té a veure directament amb guerres, desastres o esdeveniments polítics o històrics. El que marca la gran diferència amb el segle passat han estat dos fets d'arrel científica.
Per una banda, la digitalització massiva del món. Avui ja és normal anar sempre amb un ordinador superpotent a la butxaca –en diem mòbil, i el primer iPhone és del 2007–, i algunes xarxes socials que ens han marcat fins i tot ja s'han quedat obsoletes en relació amb les més noves. Les xarxes socials, la intel·ligència artificial, la robòtica... l'expansió del món virtual en tots els àmbits, en definitiva, ha canviat per complet la manera que ens relacionem entre nosaltres i amb el món. Per l'altra, la revolució dels estudis genètics. D'ençà que el 2003 es va completar el genoma humà no han parat de sortir nous estudis i aplicacions que han permès conèixer millor l'ésser humà i també aplicar aquest coneixement a la cura de malalties. També, a través de l'edició genètica s'han pogut manipular i millorar aliments i, fins i tot, s'ha arribat a travessar la línia vermella de l'edició de gens humans. El futur pròxim, doncs, dependrà segurament més d'aquests dos fets, els avenços genètics i la IA, que no pas del que puguin decidir els polítics de torn.
