Dimarts de Sant Jordi. No hi ha res com la festa del llibre i la rosa en dia laborable. Anar a treballar i trobar l'estona per sortir a passejar. És un dia de feina i alhora d'ambient festiu. Un dia civilitzat, amable, un punt ensucrat. I què! És un miratge cultural i cívic? Tant de bo hi hagués molts més miratges quotidians com aquest, que ens obliguessin a regalar cultura i natura, llibres i flors.
En una Europa i un món que es preparen per a la guerra, en un país que enceta un altre cicle electoral incert, en una societat que no sap com revertir la pobresa i gestionar la diversitat, en un país que no troba la fórmula educativa per somniar un futur millor, el parèntesi de Sant Jordi és d'agrair. És una festa per a tothom, sense fronteres mentals. Ningú se la pot apropiar, tothom vol fer-se-la seva. De manera que Sant Jordi ens ve a dir que, malgrat tot, hi ha esperança. Per un dia, la gent sent l'obligació d'incitar-se a la lectura, de desitjar-se felicitat, de compartir una diada única a la qual pocs renuncien. Grans i petits, autòctons i forans, tots hi som convidats. És com un Nadal laic i cultural, encara més inclusiu perquè no hi ha el factor religiós, mentre que el factor nacional té un caràcter volgudament obert, d'una catalanitat convertida en una invitació a la participació de tots. Les escoles fan festivals poètics, les oficines s'omplen de roses, les bosses van plenes de llibres, els carrers s'engalanen amb senyeres.
Certament, també és una festa comercial. Els llibres i les roses es venen i es compren, esclar. Però la causa s'ho val. Més enllà de l'intercanvi monetari, en aquesta diada hi ha una certa noblesa col·lectiva. El comerç al servei d'alguna cosa superior, d'un orgull comunitari. Tots ens comportem educadament pensant què regalem i a qui: triar un llibre i una rosa amb intenció, emoció i intel·ligència. Està bé deixar-se portar per aquesta atmosfera de civilitat d'un dia especial, únic.
Després de la pandèmia, els darrers anys hem viscut una revifalla de la diada, que a més de conquerir més carrers i de fer de la presencialitat el seu gran valor (trobar el teu autor preferit, ensopegar amb amics, coneguts i saludats, passejar, tafanejar), ha anat acompanyada d'un augment de vendes llibresques, i en especial de títols en català, amb molta atenció al llibre infantil. Un punt d'optimisme lingüístic sempre és benvingut, sobretot ara que l'ús social de l'idioma està en hores baixes. L'últim Sant Jordi la facturació es va enfilar fins als 23,6 milions d'euros, la xifra més alta de la història, i durant la campanya de la diada la proporció d'obres en català va arribar fins al 50%, percentatge molt superior al de la resta de l'any, que es troba al voltant del 30%.
Sant Jordi ens acosta al país ideal, encara que tingui un punt irreal. És un mirall de com voldríem ser. De com podríem ser. Que ningú ens esguerri la festa i que aquesta ens encomani ganes, idees i determinació de futur.
