Ni a Suècia ni a Grècia –per mirar tant al nord com al sud– no es publiquen 10.000 títols a l’any en la llengua pròpia. Si en un àmbit hi ha dinamisme lingüístic en català és en l'editorial: molt per sobre de l'esportiu, de l'empresarial o del comercial. I Sant Jordi és el dia en què es mostra aquesta potència amb tota la seva extensió. Però això no impedeix la preeminència del castellà: l'única data de l'any en què s'equilibren les vendes entre els dos idiomes és per Sant Jordi. La resta de l'any els títols en català representen un 30% de les vendes. Les enquestes diuen que en una dècada s'ha passat del 21% de lectors habituals en català al 34,5%. Hi ha esperança. I la franja més lectora en català és la del llibre infantil i juvenil. El que passa és que això fa anys que passa i, tot i l'avenç, no es consolida en el món adult malgrat l'esforç d'autors i editors, malgrat la feina dels llibreters i les escoles, i també dels mitjans de comunicació compromesos amb la promoció de la llengua minoritzada. Per raons òbvies quantitatives, surt molt més a compte publicar en castellà. Fer-ho en català és més esforç i més risc. I, tanmateix, 10.000 títols! Aviat està dit.
És impossible no celebrar la bonica i cívica excepció de Sant Jordi, sense la qual aquestes xifres serien encara pitjors. Però és una excepció, i no només en termes lingüístics, també en termes lectors. Un 30% dels catalans no obren cap llibre en tot un trimestre. Molts només en compren per Sant Jordi. Com a país, no ens podem conformar amb aquestes estadístiques. La lectura no és cap vareta màgica, esclar. No arreglarà el ventall de reptes que tenim com a societat. És, això sí, una oportunitat per a qui vulgui aprofitar-la: per aprendre, per gaudir, per formar-se permanentment, per fer-se més tolerant. En un país tan divers com Catalunya, la lectura és una arma massiva de convivència. Es fa evident cada any en la diada de Sant Jordi, festa a la qual s'apunta tothom gairebé des del minut zero. Genera una fàcil i fabulosa identificació. Hauríem d'aprofitar-ho per construir un gran pont de llibres que anés d'un Sant Jordi al següent, una metàfora que sembla un d'aquells desitjos alhora ingenus i imprescindibles. ¿Però qui no vol que els seus fills seguin lectors? De nou, potser no els donarà la felicitat, però segur que no els fa cap mal, i és possible que els ajudi a buscar-la millor.
Aquest 2023, amb la pandèmia ja en el record, la festa del llibre i la rosa ha tornat a desbordar els carrers de Barcelona i de tantes altres ciutats i pobles del país, per a gaudi de tots i per a admiració dels visitants i turistes. Valdria la pena insistir en el Sant Jordi d'estiu que es va fer en els anys durs del coronavirus. I enllaçar-lo després, gairebé sense solució de continuïtat, amb la Setmana del Llibre en Català al voltant de la Diada Nacional, a principis de setembre. I d'alguna manera acabar l'any fent del Nadal també una festa del llibre. De talent organitzatiu i de llibres no en falten. La lectura hauria de ser una estructura d'estat i de progrés personal i col·lectiu. Sant Jordi ens marca el camí.
