Els últims dies serveixen d'exemple de com pot arribar a ser de complexa i agònica l'actual legislatura per a Pedro Sánchez, que, tot i això, sempre acaba trobant una escletxa per treure el cap. Aquest dijous ha aconseguit salvar un paquet fiscal que era clau perquè Brussel·les autoritzés un nou desemborsament de fons europeus. Ara bé, per aconseguir-ho ha hagut de renunciar al gruix de les mesures pactades amb Sumar: no hi haurà impostos als iots ni als cotxes de luxe, tampoc s'acaba amb el règim fiscal especial de les socimis, l'IVA dels pisos turístics no s'incrementa ni es toquen les exempcions vinculades a les assegurances privades. I això és així perquè per tirar endavant aquest paquet de mesures de caràcter progressista es necessitaven els vots de Junts i el PNB. El que sí que s'ha salvat és l'impost a la banca (la recaptació del qual anirà a les comunitats autònomes), mentre que el de les grans elèctriques s'estudiarà ara com a projecte de llei per intentar trobar un desllorigador entre tots els partits. Com dèiem, però, la votació torna a salvar un match ball per al govern espanyol i li dona oxigen de cara a la gran batalla que s'obrirà ara: la dels pressupostos.
A aquesta complexitat interna de la coalició de la investidura se suma l'agressivitat d'una dreta que ara ja ha convertit en costum demanar la dimissió de tot l'executiu. Aquest dijous ho ha tornat a fer a compte de la declaració davant del jutge de l'empresari Víctor de Aldama, que ha esquitxat Pedro Sánchez i altres dirigents socialistes en el cas Koldo però sense aportar cap prova. No és seriós reclamar la dimissió d'un govern per una simple declaració d'algú que està acorralat i intenta guanyar-se el favor del jutge i la Fiscalia, però el PP ha sortit en tromba perquè necessitava tapar el fracàs de dimecres, quan el Partit Popular Europeu va deixar en ridícul Alberto Núñez Feijóo anunciant el seu suport a Teresa Ribera mentre aquesta compareixia al Congrés espanyol.
Amb tot, aquests són els dos ingredients bàsics d'una legislatura d'alt voltatge que està condemnada a transitar sempre en un difícil equilibri entre dos penya-segats: oposició frontal de la dreta, la política però també la judicial, la mediàtica i l'econòmica, i les profundes diferències, per no parlar de la rivalitat extrema que professen partits com ERC i Junts, entre tots els socis que són imprescindibles per tirar endavant qualsevol iniciativa. La gran prova de foc, però, seran els pressupostos, pendents ara del resultat del congrés d'ERC per entrar en la fase decisiva de la negociació. Aquests comptes hauran de tenir com a centre de gravetat la reconstrucció de les zones afectades per la DANA a València, però políticament seran també la palanca que ha de servir a Sánchez per allargar al màxim la legislatura i frenar els rumors sobre un possible avançament electoral.
Això sí, sempre que en el cas Koldo no apareguin novetats, i sobretot proves concloents, que facin inassumible la continuïtat de la legislatura.
