Després de moltes especulacions i rumors, el nou govern de Pedro Sánchez ja és una realitat. Finalment, acostumats als cops d'efecte, el nou executiu s'assembla bastant a l'anterior, tot i que amb matisos. Sánchez s'ha fet un govern a mida reforçant-ne el nucli dur, confiant en el seu equip de confiança màxima (Calviño, Ribera, Montero, Bolaños) i mantenint al seu lloc els anomenats ministres d'estat (Interior, Defensa, Exteriors). Els retocs s'han fet bàsicament per reforçar el perfil polític de carteres que ara no en tenien, com ara Transports (Óscar Puente) o Política Territorial (Ángel Víctor Torres), o fent portaveu Pilar Alegría.
De cara a la nova legislatura ja es veu, però, que l'home clau serà Félix Bolaños, que suma les competències de Justícia a les de Presidència i que serà l'encarregat que la llei d'amnistia arribi a bon port. En paral·lel, Bolaños tindrà la difícil missió de tractar amb el poder judicial, molt revoltat a causa de les mencions al lawfare del pacte PSOE-Junts. Aquí caldrà veure si, un cop constatat que el PP no voldrà arribar a cap pacte per renovar el CGPJ, l'executiu s'atrevirà a actuar per la via legislativa malgrat que Brussel·les arrufi el nas.
L'altre nom reforçat en el nou executiu és María Jesús Montero, que serà vicepresidenta quarta i tindrà la patata calenta del finançament autonòmic aquesta legislatura. Abans, però, haurà de fer efectiva la condonació d'una part del deute del FLA a les autonomies després de pactar amb ERC una xifra de 15.000 milions per a Catalunya. El manteniment de Marlaska i Robles, sobretot la segona, demostra que Sánchez no ha tingut gens d'interès a fer gestos de cara als independentistes amb els noms de l'executiu; al contrari, ha deixat molt clar que és la seva potestat.
Crida l'atenció, això sí, que Sánchez no hagi recompensat el PSC pel seu espectacular resultat el 23-J amb un ministeri de pes polític o, almenys, amb el manteniment de les dues carteres que ara ostentava. Només hi haurà Jordi Hereu a Indústria. Especialment rellevant és l'adeu de Miquel Iceta, un dels barons que sempre va estar al seu costat. El fet que tampoc s'hi hagi incorporat un perfil com el de Ximo Puig fa que es trobin a faltar figures que representin l'ala més federalista del partit i que podrien ser més sensibles a les demandes dels partits independentistes.
Finalment, Sánchez ha anat sobre segur i s'ha envoltat de persones que ja fa anys que són al pont de comandament, perquè sap que aquesta serà una legislatura difícil en què l'oposició de dretes no donarà treva. Lluny queden aquells executius en què apareixien noms d'independents com el de l'escriptor i presentador de televisió Màxim Huerta o l'astronauta Pedro Duque. No són bons temps per a la lírica, com diu el poema de Bertold Brecht, i el que Sánchez necessita en aquesta nova etapa són polítics bregats en la lluita contra la dreta i que alhora siguin capaços de teixir acords amb els independentistes. Polítics professionals, al capdavall, per trobar el desllorigador a una legislatura que es preveu tan difícil com apassionant.
