Sánchez decep les seves pròpies expectatives

L'origen de la sessió d'aquest dimecres al Congrés cal buscar-lo en aquell ja llunyà 24 d'abril, un dia abans de l'inici de la campanya catalana, quan Pedro Sánchez va sorprendre tothom publicant una carta on anunciava que es prenia cinc dies de reflexió per decidir si continuava o no en el càrrec a causa de la persecució judicial que estava patint la seva família. Després de cinc dies d'alta emocionalitat, amb manifestacions al carrer, i on fins a l'últim minut es va transmetre la sensació que plegava de veritat, Sánchez va comparèixer i va anunciar que continuava per responsabilitat, i convidava la societat a obrir un debat sobre la regeneració democràtica, en especial sobre la necessitat de combatre "la màquina del fang", és a dir, la desinformació i les fake news. Més tard va anunciar una compareixença al Congrés per explicar el seu pla de regeneració, que sobre el paper havia d'anar més enllà dels mitjans de comunicació i abastar altres àmbits, com el de la justícia, on els últims temps s'han detectat comportaments clarament antidemocràtics, amb jutges que s'inventaven causes per terrorisme o traïció o que es negaven a aplicar la llei d'amnistia. Per això, hi havia moltes expectatives posades en una compareixença que, finalment, no les ha complert.

I és que Sánchez no ha anat pràcticament gaire més enllà del discurs del passat 29 d'abril. De fet, s'ha limitat a enumerar els articles del Reglament Europeu de Llibertat dels Mitjans de Comunicació, que són d'obligat compliment per a Espanya, en què es parla de la necessitat d'augmentar la transparència tant pel que fa a la propietat dels mitjans (l'usuari té dret a saber qui hi ha darrere de cada mitjà) com a la publicitat institucional (els mitjans han d'explicar la que reben i les administracions han de facilitar tota la informació al respecte). Es tracta de mesures que són necessàries i positives, però que no van al cor del problema de la desinformació, que és com i qui decideix què és una notícia falsa i com es distingeix els mitjans periodístics professionals dels pseudomitjans que no són més que eines de propaganda i agitació política. Potser és millor que el govern no es fiqui en això, perquè és un tema d'una complexitat elevada, però almenys s'esperava de Sánchez algun pronunciament més concret.

A més a més, hi ha molts més àmbits on es podria actuar per regenerar la democràcia sobre els quals ni Sánchez ni cap portaveu parlamentari van dir res. Per exemple, en l'àmbit del periodisme seria necessari "alfabetitzar digitalment" la ciutadania perquè sàpiga distingir el que és desinformació del que no ho és. Actualment hi ha una gran confusió (i molta demagògia interessada), i la ciutadania ha perdut la confiança en el periodisme. Tampoc es va dir res de, per exemple, fer que els mandats de càrrecs com el del fiscal general no coincideixin amb els de l'executiu, o que el Defensor del Poble o el director del CIS tinguin perfils no polítics. Són només algunes idees per a un debat més ampli que ni el mateix Sánchez sembla gaire interessat a abordar amb profunditat.