La decisió del govern espanyol de situar el salari mínim (SMI) en els 1.000 euros bruts mensuals (amb 14 pagues) suposa una fita que era impensable fa només uns anys. Així, s’ha passat d’un SMI de 736 euros el 2018, a 900 el 2019, 950 el 2020, 965 el 2021 i finalment els 1.000 que s’aplicaran de manera retroactiva amb data 1 de gener d’aquest any. En total, suposa una pujada del 35% en 3 anys, amb l’horitzó que al final de la legislatura suposarà el 60% del salari mitjà, cosa que segons els càlculs del govern implicarà apujar-lo encara en una forquilla d’entre 12 i 47 euros més al mes. Aquest va ser el compromís del pacte de govern entre el PSOE i Unides Podem.
Sens dubte la pujada de l’SMI era una reivindicació històrica dels sindicats, però hi havia un fort debat teòric entre els economistes sobre quin seria el seu impacte real en l’economia. Bàsicament, hi havia qui pensava que seria un fre per a la contractació i la competitivitat, i els que, al contrari, consideraven que apujar els sous reforçaria el consum i provocaria un cercle virtuós en l’economia.
Finalment, no s’han complert els mals auguris de, per exemple, el mateix Banc d’Espanya, ja que ara mateix hi ha més gent cotitzant que mai a la història (gairebé 20 milions) i no s’ha produït cap electroxoc que, almenys de manera evident, hagi frenat ni la creació d’empreses ni la competitivitat. És cert que caldria una anàlisi detallada per sectors per veure'n l’impacte, però també és cert que aquesta mesura ha millorat de forma significativa els sous dels sectors laborals més vulnerables i castigats per la precarietat, com són els joves i les dones. Així doncs, hi ha motius per pensar que els efectes estan sent més positius que negatius.
En el cas de Catalunya, a més, on el cost de la vida és bastant més alt que en moltes zones de l’Estat, es fa difícil pensar en una vida digna amb un sou de menys de 1.000 euros per una feina de 40 hores setmanals. La pujada de l’SMI era, per tant, especialment urgent a Catalunya, on els sindicats feia almenys una dècada que ja havien situat la fita dels 1.000 euros com a objectiu.
Tampoc es pot oblidar que aquesta mesura arriba en un moment especialment oportú per a la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que la setmana passada va haver de passar pel tràngol de veure com la seva reforma laboral, pactada amb sindicats i patronal, s’aprovava de rebot gràcies a l’error d’un diputat del PP. Aquesta vegada ha tirat pel dret i ha decidit prescindir del consens de la CEOE, que ja es va oposar a l'última pujada de l’SMI i que políticament ha estat molt criticada pel PP i Vox cada vegada que ha arribat a acords amb Díaz. La ministra ara pot girar full definitivament d’un episodi que podria haver qüestionat seriosament la seva carrera política com a futura candidata d’una plataforma a l’esquerra del PSOE.
En definitiva, la pujada de l’SMI és una bona notícia que pot ajudar a crear una economia en què tenir una feina sigui sinònim de rebre un salari digne.
