Sabadell-BBVA: parlen els clients

Al maig farà un any que el BBVA va llançar una opa sobre el Banc Sabadell, qualificada d'hostil pel consell del banc català. És la primera operació d'aquesta mena des que l'antic Banc de Bilbao (avui integrat en el BBVA) va provar de prendre el control del Banesto (avui dins del Santander) el 1987. La intenció del banc d'origen basc és fusionar-se amb el Sabadell, que, amb una maniobra sorpresa, va decidir fa unes setmanes tornar la seva seu social a la ciutat on va néixer fa 144 anys, després d'haver-la traslladat a Alacant el 2017.

El retorn més esperat, un torpede a l'opa del BBVA al Sabadell

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va passar l'anàlisi de la fusió a l'anomenada segona fase, que allarga el procés, que s'analitza en més profunditat. Tot apunta que no canviarà la metodologia, tal com reclama el Sabadell, i farà servir la mateixa que en l'absorció de Bankia per CaixaBank, tot i que aquesta afectava particulars mentre que la que vol fer el BBVA té un gran impacte sobre les pimes. I sembla que la CNMC no posarà unes condicions (remedies en la terminologia legal) tan dures que facin al BBVA fer-se enrere.

Tomb bancari: l'opa del BBVA sobre el Sabadell (amb els números a la mà) ja no surt a compte

Serà, doncs, el govern el que haurà de decidir sobre la fusió, a la qual s'ha oposat des de l'inici perquè considera que reduirà l'oferta de crèdit per a les pimes i l'oferta bancària a Catalunya i el País Valencià. La veritat és que l'opa va desencadenar una allau de crítiques, no tan sols des de la política –va produir-se el 9 de maig passat, tres dies abans de les eleccions a Catalunya, i s'hi van pronunciar tots els partits en contra–, sinó des del món social i de l'empresa. El Sabadell està especialitzat en pimes, una de les seves fortaleses, i les empreses temen que aquest valor es diluiria dins d'una gran entitat que, a més, reduiria l'oferta en el mercat i, per tant, l'accés al crèdit per al teixit empresarial.

Després de mesos de campanyes publicitàries i de relacions públiques d'un banc i de l'altre, es manté el rebuig que l'operació va provocar, especialment entre els clients del Sabadell. Quatre de cada deu clients del banc català estarien disposats a canviar d'entitat si prospera l'operació, i tres de cada deu veurien bé que el govern la prohibís, tal com reflecteix la segona onada de l'enquesta d'ISPD/Netquest per a l'ARA. Aquesta oposició, molt superior entre els clients del Sabadell que entre els que ho són dels dos bancs o només del BBVA, varia una mica respecte a l'enquesta anterior, cosa que podria deure's a un cert refredament pel decurs del temps i per com s'està allargant l'operació.

En tot cas, els clients, que no acostumen a ser escoltats en les fusions, han parlat. La vinculació de molts d'ells amb el Sabadell és superior a l'habitual en el sector. Hi ha un punt d'emotivitat que fins ara no recullen els missatges publicitaris del banc vallesà. Però, a més, l'enquesta reflecteix inquietud davant del possible tancament d'oficines i acomiadaments (empitjorament del servei), així com l'encariment dels productes financers. I un fet rellevant: també clients del BBVA (43%), encara que en menys proporció que els del Sabadell (69%), temen el risc d'oligopoli i de reducció de la competència. Seria bo que els reguladors en prenguessin nota escoltant el que diuen els clients i preveient les dificultats d'una eventual execució de l'operació.