Sembla una broma, però no ho és. Després de cinc anys amb el mandat caducat per la negativa del PP a pactar la renovació amb el PSOE, el 25 de juny passat les dues formacions van arribar a un acord, sota el paraigua de la Comissió Europea. El pacte donava llum verda al nomenament de vint vocals (deu de progressistes i deu de conservadors), però sense entrar en qui havia de ser el nou president de l'òrgan. La idea era que aquests vocals serien prou madurs i flexibles per arribar a un acord, ja que es necessita una majoria qualificada per nomenar el president. Però després de tres reunions es constata que el bloqueig continua i no hi ha cap perspectiva que hi pugui haver un acord entre els dos bàndols. En la reunió d'aquest dilluns fins i tot s'ha renunciat a posar data a una nova reunió.
Què ens diu això? Doncs que el problema no és de persones sinó de l'alineament polític de progressistes i conservadors. Si cap dels dos partits, PP o PSOE, dona l'ordre als seus perquè cedeixin, no hi ha acord possible. Els progressistes consideren, i no els falta raó, que després d'una dècada amb el CGPJ controlat pels conservadors ara els toca a ells ostentar la presidència i, a més, creuen que ja és hora que aquest càrrec l'ocupi una dona. Però els conservadors estan bloquejant aquesta possibilitat a cada votació, i intenten nomenar un dels seus, fins i tot proposant perfils tan políticament marcats com el de Carmen Lamela, la magistrada que primer va ordenar presó per als líders del Procés.
El bloqueig, doncs, continua, i la renovació del CGPJ no ha solucionat res. En aquest cas és especialment criticable l'actitud dels vocals nomenats a proposta del PP, ja que haurien de ser conscients que el Consell ha de respectar les majories del Congrés, que ara donen suport a un govern progressista. Però el fracàs també assenyala al PSOE, que pensava que amb aquest acord es podria recuperar una certa normalitat institucional i que, per tant, no hauria d'afrontar una reforma a fons de l'estament judicial, com li reclamen els seus socis. Si el bloqueig s'enquista, la pressió perquè Pedro Sánchez mogui fitxa anirà in crescendo, ja que es demostrarà que el PP manté segrestat el CGPJ, encara que sigui amb cares noves.
La politització de la justícia és un fet inqüestionable, tal com s'ha vist amb el Procés i en la negativa a aplicar la llei d'amnistia, però també amb altres causes, com la que ara instrueix el jutge Peinado contra la dona del president espanyol, i això no s'ha resolt amb el pacte PP-PSOE. Tard o d'hora els socialistes hauran d'afrontar aquesta qüestió, que és la que ara mateix frena la voluntat popular d'avançar cap a un estat més descentralitzat i amb més cultura federal i, com a conseqüència, amb menys pes del que significa el Madrid polític. Perquè el que s'amaga darrere un aparent conflicte ideològic d'esquerra contra dreta és, en realitat, una lluita pel poder. I més exactament: una lluita per conservar el poder a Madrid.
