Ryanair i el preu de volar barat
BarcelonaLa notícia que l'aerolínia irlandesa Ryanair no desmantellarà la seva base a Girona ha estat rebuda amb alleujament per les administracions catalanes i també pel sector turístic de la Costa Brava, que temien que l'aeroport ubicat al terme municipal de Vilobí d'Onyar perdés a la llarga interès per a la companyia. L'empresa Michael O'Leary va anunciar a l'agost que deixaria Girona sense base, en una decisió que es podia entendre com un pas previ a concentrar la seva activitat en l'aeroport de Barcelona. Però com ja ha passat moltes altres vegades, O'Leary ha aprofitat l'amenaça per obtenir millors condicions, en aquest cas a costa de retallar els drets laborals dels treballadors de Girona.
Les 160 persones que conformen la plantilla de l'aeroport han estat sotmeses a una forta pressió: o acceptaven uns nous contractes, pels quals passaven de ser fixos a fixos discontinus, o bé la companyia tancava la base. I no ha sigut fins que la majoria han acceptat aquestes condicions que Ryanair ha acceptat quedar-se. D'aquesta manera, uns treballadors que abans tenien un contracte indefinit ara el passaran a tenir de nou mesos i hauran d'anar a l'atur els altres tres.
Més enllà de l'acord concret, l'ARA ha parlat amb experts en drets laborals que qüestionen sobretot la manera com s'ha arribat a aquesta acord, ja que no s'ha negociat de manera col·lectiva sinó treballador a treballador, posant sobre la consciència de cada un d'ells el futur laboral dels seus companys. La justícia dirà en el futur –en cas que els sindicats compleixin l'amenaça de portar l'acord als tribunals–, si aquestes pràctiques són acceptables i, sobretot, legals. Però l'important és que aquest cas planteja un seguit de dilemes morals que, com a societat, hem d'afrontar.
La pregunta és: quin és el preu que estem disposats a pagar per, d'una banda, accedir a vols de baix cost i, de l'altra, mantenir la base operativa d'una aerolínia a Girona? Les administracions, que tenen l'obligació de vetllar pel compliment dels drets laborals, no sembla que estiguin disposades a plantar cara a Ryanair i prefereixen mirar cap a una altra banda. Tampoc podem demanar als treballadors que siguin uns herois quan s'hi estan jugant el seu lloc de treball. I és precisament aprofitant-se d'aquestes dues debilitats –la d'unes administracions que tenen pànic a assumir els costos de la marxa de la companyia i la d'uns treballadors sense marge de maniobra– que Ryanair obté cada vegada condicions més avantatjoses.
Evidentment es tracta d'una situació complexa i no hi ha una solució fàcil, sobretot per a unes administracions que cada vegada tenen menys poder de negociació en un món globalitzat. Però la ciutadania ha de ser conscient del que hi ha al darrere dels vols de baix cost i de quines són les pràctiques de Ryanair. El que no val és esquinçar-se les vestidures i després presumir de vacances, perquè quan es vola barat és perquè algú altre n'està pagant el preu.
