Rosa Sensat i la revolució pedagògica

L’Associació de Mestres Rosa Sensat celebra aquest 2015 el seu 50è aniversari i és de justícia que tota la comunitat educativa li reti homenatge, perquè ha sigut un dels principals motors de la revolució pedagògica que ha experimentat l’escola catalana en l’últim mig segle. L’escola actual, en ple procés de renovació i amb experiències innovadores que eren impensables fa només uns anys, és molt diferent de la del 1965, però encara hi ha molt de camí per fer. El principal repte, tal com assenyala la presidenta de l’entitat, Irene Balaguer, és la formació dels mestres, que, com en el cas dels metges, no s’acaba mai. De fet, Rosa Sensat proposa que la formació dels docents tingui un tractament similar a la dels professionals de la medicina, amb una part pràctica de com a mínim un 50%. La idea parteix d’una premissa tan aparentment senzilla com que ningú pugui fer classes si abans no ha rebut les eines pedagògiques adequades i ha demostrat que és capaç de conduir un grup d’alumnes, cosa que ara, especialment en el cas de la secundària, no passa.

Al llarg de la seva història el missatge de Rosa Sensat sempre ha sigut el mateix: cal posar el mestre en el centre del sistema, perquè són ells els que s’enfronten a la complexa realitat social des de l’observatori privilegiat de les aules. Les experiències més exitoses, com el cas finlandès, es basen en aquest principi. Els mestres són la clau de volta de qualsevol sistema educatiu.

L’ARA ha volgut fer avui un recorregut per quatre exemples d’aquesta revolució pedagògica que està en marxa, des dels jesuïtes fins a l’institut Baix Camp de Reus, passant per l’escola Sadako de Barcelona. En totes s’hi han posat en marxa projectes educatius que intenten donar resposta a les diferents especificitats de l’alumnat de cada centre, perquè no totes les realitats són iguals ni hi ha una única recepta universal.

L’objectiu final de tot sistema educatiu ha de ser proporcionar als alumnes la formació i les habilitats necessàries per desenvolupar-se com a persones i ciutadans. I això només es pot aconseguir si la societat sap col·locar els mestres en el lloc central que els correspon.