Certament, les prop de 200 obres que s’estan fent a la xarxa ferroviària catalana han de provocar, es vulgui o no, incidències que afecten els usuaris. Això tothom ho pot entendre. En molts casos són obres necessàries, que fins i tot arriben massa tard i que a la llarga milloraran el servei. La manca d’inversió en aquesta infraestructura, però, és tan gran que només serà una primera passa i no servirà, de fet, per millorar el que més preocupa i complica la vida als usuaris.
Algunes associacions d’usuaris critiquen, precisament, que les obres que s’han prioritzat no són les que més ajudaven a millorar el servei als ciutadans, com ara el desdoblament de la R3, i que l’excusa que els posen és que no hi ha prou autobusos per donar servei alternatiu tenint en compte el gran nombre d’obres que ja estan ja en marxa. Té sentit i mostra fins a quin punt és crítica i greu la situació a la xarxa ferroviària de Renfe.
Tanmateix, del caos de Rodalies no en tenen la culpa només les obres, tot i que en siguin una part important. Com es pot veure en el dossier d’aquest diumenge, hi ha moltes incidències recurrents que no hi estan directament relacionades. Ha costat poder fer el mapa per posar en relació les obres i les incidències perquè la informació que ofereixen Renfe i Adif no és mai completa i només informa d’algunes de les incidències que es produeixen. De fet, aquesta manca d’informació és un altre dels punts negres de l’empresa que provoca frustració i indignació en els usuaris. El que surt d’aquest mapa, fet amb la informació recollida pels nostres periodistes a partir de la informació de l’empresa i dels usuaris, és que apareixen alguns punts negres que demostren que hi ha altres problemes més enllà de les obres.
És cert que aquest mes de març negre hi ha hagut també protestes dels treballadors que s’oposen al traspàs de Renfe i els sindicats minoritaris han mantingut una vaga que ha afectat molt el servei. I també és significatiu que la setmana passada s’hagi apartat dos treballadors investigats per un suposat sabotatge intern que consistia en donar informacions falses als maquinistes per aturar trens i alterar el servei. El fet que després de les detencions s’hagi notat immediatament una millora del servei fa pensar. És molt aviat per treure conclusions i sobretot no es poden extrapolar els casos particulars al conjunt de treballadors, dels quals s’ha de donar per suposada la professionalitat i la consciència de servei públic essencial que són. Seria molt fort que per mantenir els privilegis laborals, per qüestions ideològiques d’oposició al traspàs de competències o altres raons, hi hagués un grup que provoqués aquest patiment cap a la baula més feble dels treballadors catalans, necessitats del transport públic.
El que queda clar és que, més enllà de les obres, hi ha moltes altres coses que no funcionen a Rodalies i que són més ràpides d’arreglar. La informació, per descomptat, n’és una. I arreglar els desperfectes, com ara ascensors i escales mecàniques, una altra de ben clara. El Govern s’ha posat les piles i cal dir que el pla de xoc que va presentar a mitjans de mes es comença a implementar i es necessita un temps perquè realment es vegin els resultats. No hi ha dubte que són els primers interessats que les millores es vegin ràpid perquè s’hi juguen la mateixa estabilitat del govern.
Per això cal accelerar i, almenys en tot allò que és factible, calen mesures ràpides i realistes. Des de més trens i més llargs fins a mesures en la seguretat, la neteja, el manteniment, la informació i l’atenció a l’usuari, que ara mateix se sent, amb raó, maltractat.
