Els riscos de reformar la llei del CGPJ
BarcelonaLa Comissió Europea ha llançat aquest dijous un avís seriós al govern espanyol perquè no tiri endavant la reforma de la llei del Poder Judicial per rebaixar la majoria parlamentària necessària per elegir els membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). El portaveu de Justícia de l'executiu europeu, Christian Wigand, ha recordat que la direcció en què ha d'anar qualsevol reforma del sistema judicial dins d'Europa és la de "reduir la influència del poder legislatiu i executiu sobre el judicial per enfortir-ne la independència", és a dir, el contrari del que pretenen Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Cal tenir en compte que en els últims dies el govern polonès, en el punt de mira de Brussel·les per la seva deriva autoritària, havia posat com a exemple la iniciativa espanyola per treure ferro a la reforma que vol tirar endavant per controlar el poder judicial.
Ara mateix la llei fixa que per renovar el CGPJ cal el suport de tres cinquenes parts del Congrés, cosa que fa imprescindible un pacte entre govern i oposició, entre esquerra i dreta. El problema és que el PP, pressionat per Vox, fa dos anys que bloqueja l'elecció d'un nou CGPJ, perpetuant així la seva majoria sota el lideratge del polèmic Carlos Lesmes. Durant l'estiu, el PP i el PSOE van arribar a un preacord, però aquest va saltar pels aires per les pressions de l'ala dura dels conservadors, amb la seva exportaveu al Congrés Cayetana Álvarez de Toledo al capdavant. Abans del judici del Procés ja hi va haver un altre intent que col·locava Manuel Marchena al capdavant del CGPJ, però que va descarrilar quan es va filtrar un missatge d'un senador del PP en què treia pit del fet que, amb el pacte, controlarien la sala penal "per la porta del darrere".
Per això és comprensible la frustració del PSOE i de Podem, que ara pretenen que el CGPJ es pugui renovar només amb el suport d'una majoria absoluta al Congrés, per esquivar així el veto de la dreta. Motius no els en falten, perquè veiem, dia sí dia també, com la justícia està controlada per sectors conservadors que fan oposició a un govern democràticament elegit. Els posicionaments de la fiscal del Suprem Consuelo Madrigal criticant la gestió que l'executiu fa de la pandèmia en són un exemple. Però n'hi ha molts més.
¿Això justifica, però, abaixar els estàndards democràtics que fixa Europa per disminuir la influència del poder executiu sobre el judicial? Creiem que no, perquè aquestes operacions es poden girar fàcilment en contra dels seus impulsors. En efecte, la regla dels tres cinquens molesta quan s'és al govern, però també és una garantia quan s'és a l'oposició. ¿Algú s'imagina el que faria la dreta a Espanya si amb una simple majoria absoluta pogués nomenar el CGPJ, que és l'organisme de govern dels jutges que nomena els càrrecs clau als tribunals superiors i al Suprem?
Sánchez ha de continuar pressionant el PP perquè accedeixi a pactar els nous membres i s'acabi així la situació d'interinitat del CGPJ. No hi ha cap altre camí que apel·lar a la responsabilitat del PP, perquè en democràcia les dreceres solen conduir a un atzucac.
