El judici del cas Rubiales està resultant extremadament revelador en molts aspectes, més enllà fins i tot del petó a la boca a Jenni Hermoso que va fer la volta al món. La desfilada de testimonis posa en relleu l'assetjament a què va ser sotmesa la jugadora de futbol perquè digués que el petó havia sigut consentit, unes pressions i coaccions que van anar en augment, fins a arribar a l'amenaça directa, i que van posar Hermoso en una situació emocionalment límit quan el que hauria d'haver estat fent era celebrar la consecució del Mundial de futbol. Curiosament, els principals implicats en aquesta operació de setge van ser tots homes, començant pel mateix Luis Rubiales i continuant pel llavors l'entrenador de la selecció, Jorge Vilda; el director esportiu, Albert Luque, i el cap de comunicació, Pablo García Cuervo, que no van dubtar en pressionar l'entorn familiar de Jenni Hermoso per aconseguir els seus objectius. Escoltant el relat dels fets, no es pot fer més que valorar la integritat i la valentia d'Hermoso per no sucumbir al xantatge i les pressions.
La clau, segurament, l'hem de trobar en el suport que va tenir de les seves companyes, que van decidir fer pinya amb ella i defensar-la dels atacs que estava rebent dels seus caps directes a la Federació. El testimoni d'aquest dijous de dues jugadores com Alexia Putellas i Irene Paredes, que ja s'havien enfrontat a la Federació de Rubiales per aconseguir una millora de les seves condicions laborals, és clau per entendre per què Hermoso va poder plantar cara en una situació molt difícil per a ella. Aquest exemple de sororitat contrasta en extrem amb la manera d'actuar dels directius de la RFEF, molt més semblant a un clan mafiós que es vol autoprotegir que a una institució esportiva. Per sort, el masclisme groller de Rubiales va quedar en evidència aquell mateix dia quan va decidir celebrar el campionat agafant-se els genitals davant de la reina i mig món. Unes imatges que també van avergonyir tot l'esport espanyol.
L'exemple d'aquestes esportistes que van decidir plantar-se i, posant en perill les seves carreres, fer costat a la companya, resulta altament inspirador per a totes les dones que es veuen sotmeses a situacions d'assetjament a la feina. D'alguna manera, el ressò internacional del cas demostra que hi ha un abans i un després. Cap dona té per què veure's sotmesa a situacions semblants en el seu entorn laboral, i que homes com Rubiales es creguin amb el dret de comportar-se d'aquesta manera amb esportistes de primer nivell demostra la impunitat que era norma fins fa quatre dies.
És probable que avui dia tant Rubiales com la resta d'implicats no siguin conscients del que va passar. Escoltant declaracions com la de García Cuervo, veiem que alguns encara consideren les futbolistes unes nenes malcriades i desagraïdes que si han tingut èxit ha sigut gràcies a ells. El judici continuarà els pròxims dies, i la setmana que ve serà el torn del mateix Rubiales. Però només amb el que s'ha vist fins ara ja es pot dir que aquest judici era molt necessari i que passarà a la història de la lluita per la igualtat real.
