Tot i que es tracta d'una decisió emmarcada en la resistència del Banc Sabadell per evitar ser comprat pel BBVA, el gest de retornar la seu social a Catalunya és una gran notícia per al país. Només cal veure les reaccions de satisfacció en tots els agents econòmics: des de Foment del Treball fins als sindicats, passant per la Cambra de Comerç o Pimec. La satisfacció també és compartida per gran part de l'arc parlamentari català perquè ajuda a tancar la ferida que es va obrir amb la marxa d'empreses arran de l'1-O del 2017, que si bé va ser un moviment més simbòlic que real en molts casos, va tenir un fort impacte en aquell moment. El pas del Sabadell se suma al d'altres empreses que ja han retornat la seu a Catalunya, com Agbar, Laboratorios Ordesa o més recentment Ciment Molins, i marca el camí perquè en el futur ho puguin fer altres corporacions. El fet que fins i tot el govern valencià hagi reaccionat amb esportivitat a la decisió demostra que el context ha canviat. Es tracta, de fet, d'una decisió natural i lògica.
En el cas del Sabadell s'ha de subratllar, també, que aquesta decisió porta el segell inconfusible de Josep Oliu. El president del BS no és de rendir-se i ha demostrat que sap jugar totes les cartes i fer servir totes les palanques al seu abast per barrar el pas a una opa hostil que posaria fi a un banc centenari que és clau per al teixit econòmic català. Amb el retorn, Oliu apuja el preu de l'operació, ja que no és el mateix moure una seu des d'Alacant fins a Bilbao, que és on la té el BBVA, que traslladar-la des de Sabadell, on hi ha la seu històrica a la plaça Sant Roc, o des de Sant Cugat, on hi ha les oficines corporatives. Amb el moviment el Sabadell reforça el seu caràcter de banc català, subratlla la seva voluntat d'independència i llança també un missatge als governs català i espanyol en el sentit que farà tot el possible per evitar ser fagocitat.
L'opa depèn ara en gran mesura de les condicions que hi posi la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que tot i que és un organisme independent no deixa de tenir lligams polítics. En una primera decisió, la CNMC ja va decidir passar l'opa a fase II perquè hi va detectar elements que necessitaven més estudi, un pas que es pot interpretar en el sentit que posarà condicions a l'operació. Després caldria que els accionistes avaluessin si l'oferta val la pena i que el BBVA estudiés si té capacitat de millorar-la. No es pot obviar tampoc que la decisió del Sabadell reforça les tesis del govern espanyol sobre la normalització de la situació política a Catalunya i apuntala el relat del govern de Salvador Illa.
Tot plegat, doncs, és una jugada que té múltiples lectures i efectes col·laterals, però que demostra bàsicament dues coses. La primera és que el Sabadell està aconseguint alinear els elements per fer descarrilar l'opa. I la segona és que el retorn a Catalunya de les grans empreses que van marxar pel Procés ja no és un tabú sinó una realitat amb noms i cognoms. Potser a curt termini no es produeix un efecte arrossegament, però és evident que el retorn del Sabadell a casa seva suposa un abans i un després.
