BarcelonaEl retorn a Catalunya de l'eurodiputada i exconsellera d'Educació Clara Ponsatí i la seva detenció per part dels Mossos per ser portada davant d'un jutjat de guàrdia és l'últim episodi de la batalla de l'exili iniciada ara fa cinc anys per diferents líders polítics del Procés i que manté encara en la figura de l'expresident Carles Puigdemont la seva principal incògnita. Fins ara ja s'havien anat resolent individualment les situacions de Meritxell Serret (ERC), exiliada a Brussel·les i ja retornada a Catalunya, i d'Anna Gabriel (CUP), que manté la residència a Suïssa tot i haver comparegut davant la justícia.
En el cas de Ponsatí la incògnita era si seria detinguda malgrat tenir la immunitat com a europarlamentària. Finalment, els Mossos van executar l'ordre de detenció que hi havia contra ella, vigent només a l'estat espanyol, per portar-la davant d'un jutjat. Complert el tràmit de la compareixença, va quedar en llibertat. De moment, doncs, sembla que el jutge instructor, Pablo Llarena, no ha volgut portar-la a Madrid de forma immediata. L’ha citat a declarar el 24 d’abril, i caldrà veure què fa si l’eurodiputada no hi va.
Sigui com sigui, Ponsatí és una de les beneficiades per la derogació de la sedició pactada entre ERC i el PSOE, ja que sobre ella no pesa l'acusació de malversació i això fa que només estigui processada per un delicte de desobediència, que no comporta penes de presó sinó només multa i inhabilitació. Això fa que el seu ingrés a la presó de manera preventiva estigui pràcticament descartat.
Tot i això, la seva detenció, ni que sigui per fer-la comparèixer davant d'un jutge, dona pistes del valor que dona la justícia espanyola a la immunitat europea: cap. La lluita dels eurodiputats per mantenir-la, que aviat es decantarà en una direcció o altra, només serviria per assegurar que puguin moure's per territori europeu amb llibertat, però no per Espanya. De les paraules de la mateixa Ponsatí se'n desprèn que no té cap esperança que el Parlament Europeu surti ara en defensa seva com a eurodiputada, ans al contrari.
L'arribada de Ponsatí, doncs, llança un missatge també per a Carles Puigdemont, que és la gran peça que busca Llarena i que esdevé la principal carpeta pendent per tancar el capítol de la repressió post 1-O. El govern espanyol és conscient, o almenys hauria de ser-ho, que s'ha de buscar una sortida per a Puigdemont per ajudar a tancar les ferides. El problema és que la justícia espanyola, que es va sentir humiliada l'octubre del 2017, busca la seva pròpia revenja en la figura de l'expresident i no està disposada a participar en l'estratègia de desjudicialització que promou Pedro Sánchez (com a mostra, aquest dimarts el Suprem ha donat la raó a Diego Pérez de los Cobos, cap de l'operatiu policial de l'1-O, en un plet contra el ministeri de l'Interior).
La normalització de la política catalana, però, passa pel final de la repressió judicial i per la negociació política. I en algun moment s'hauran d'oferir garanties de retorn a Puigdemont, per molt que pesi a la judicatura.
