L'històric resultat electoral d'aquest diumenge a Euskadi, amb un empat entre el PNB i EH Bildu a 27 escons, demostra que la societat basca ha girat full de la tragèdia del terrorisme i ara reclama un canvi en les prioritats als seus governants. El fet que EH Bildu hagi tingut el millor resultat de la seva història i s'hagi quedat a un escó de superar el PNB, encara que això no comporti un canvi en el govern, és un missatge molt potent que tant el PNB com el PSE han d'escoltar. El nou lehendakari, Imanol Pradales, ha de saber llegir el resultat i oferir als ciutadans alguna cosa diferent si no vol ser l'últim president penebista.
D'entrada és evident que la ciutadania reclama una major excel·lència en els serveis públics, o almenys que estiguin al nivell del que les finances basques poden suportar, que és molt més que la resta de comunitats autònomes gràcies al concert econòmic. No pot ser que una comunitat rica tingui un sistema de salut pública saturat i que els informes PISA situïn els alumnes bascos a la cua en comprensió lectora.
El nou govern haurà de fer autocrítica i plantejar solucions. Ja en campanya Pradales va admetre les deficiències de l'Osakidetza, el sistema sanitari, i va oferir un pacte nacional a la resta de forces. Aquest fet potser també obligarà a un replantejament de la política fiscal, que està en mans de les diputacions on també governen conjuntament el PNB i el PSE. I finalment, el nou govern s'haurà d'acostumar a practicar el diàleg amb el principal partit de l'oposició, EH Bildu, per buscar el màxim consens en algunes matèries que ho necessitin.
El resultat també demostra que, malgrat els intents d'alguns per introduir ETA a la campanya, això no ha tingut cap efecte en els votants. I el que es percep és, en contra de la tendència global, un cert gir a l'esquerra. És possible que aquestes siguin les últimes eleccions en què resulti impensable un pacte EH Bildu - PSE, ja que Euskadi és l'única comunitat autònoma d'Espanya on no hi ha hagut mai un govern nítidament d'esquerres (quan va ser lehendakari Patxi López, va governar amb el suport del PP). De moment, però, Pedro Sánchez no sembla interessat en canviar de socis.
La nit electoral deixa també altres lliçons, com ara la marginalitat de Vox i el binomi Podem-Sumar, que a l'anar separats han quedat reduïts a un sol escó, i també el poc pes del PP, tot i guanyar un escó i tenir-ne 7 d'un total 75. Entre el PNB i EH Bildu s'han endut gairebé un 69% del vot, una xifra que explica molt bé el fet diferencial basc, ja que a Catalunya el vot sobiranista sempre s'ha situat al voltant del 50% i a les pròximes eleccions el favorit és el partit socialista.
La gran conclusió de la jornada és que a partir d'avui ja no es podrà parlar del PNB com el partit hegemònic a Euskadi. Aquesta és una condició que haurà de compartir amb EH Bildu, i probablement és el millor símptoma de la normalització política d'un país que ha fet grans esforços per superar la fatídica herència de la violència etarra.
