Les restriccions d'aigua ja són aquí
Divendres que ve, quan s'hagi publicat el DOGC, la major part de Catalunya estarà ja amb alerta per sequera. La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, va anunciar ahir que el consell executiu aprovarà aquest dimarts restriccions també a la conca Ter-Llobregat, la més important perquè inclou Barcelona i la seva àrea metropolitana. Si hi sumem les altres àrees del país que ja estan en alerta o s'hi afegiran, això vol dir que fins a 6,7 milions de persones viuran amb restriccions fins que la pluja i la neu tornin a omplir els pantans, cosa que ara mateix no està clar quan passarà perquè, de moment, quan plou no ho fa a les conques on hi ha més necessitats.
És una alerta, cal dir-ho, que no ens agafa per sorpresa i per a la qual fa mesos que ens preparem. No afectarà l'aigua de boca, que la consellera afirma que està assegurada durant un any, i en certa manera es podria dir que el ciutadà no ho notarà gaire perquè continuarà sortint aigua de l'aixeta. Des de la gran sequera del 2008, la consciència que no s'ha de malgastar l'aigua ha calat en la societat i, en aquest punt, el recorregut que es pugui fer per estalviar més no és gaire llarg. De fet, la mitjana de consum diari a Catalunya se situa en 120 litres per persona i dia, gairebé menys de la meitat de la màxima restricció que s'imposaria en l'actual fase d'alerta (250 litres per persona i dia).
Ara el que passarà és que hi haurà restriccions per al reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per als usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i per a altres usos recreatius (5%, com ara les fonts ornamentals, que estaran buides). Són mesures importants, però que no toquen el moll de l'os de la qualitat de vida dels ciutadans, tot i que sí que tindran un impacte significatiu en els sectors més afectats. La consellera explica que no estem tan malament com el 2008, i és cert, però això és perquè llavors es van posar unes infraestructures, com ara la gran dessalinitzadora del Prat o més plantes depuradores, que permeten anar més tranquils que llavors.
Tot i això, tornem a fer curt en un context, a més, en què la crisi climàtica s'està accelerant, l'energia és cada cop més cara i la transició ecològica va massa lenta. El perill és que no estem prou preparats per al que pugui passar en el futur. El problema de la falta d'aigua, endèmic a Catalunya, serà cada cop més habitual i necessita possiblement canvis en la gestió –per exemple, en mesures per evitar el malbaratament en les canonades– i segurament noves inversions en infraestructures. La conca interior, on es concentra la major part de la població, és la que té una capacitat d'emmagatzematge d'aigua més reduïda, molt inferior a la requerida. I si a això s'hi suma que la manca de pluges ha fet que els nivells dels embassaments d'aquestes conques internes estiguin en mínims –ara al 33,3%, quan fa un any les reserves eren de més del 62%–, la situació encara es complica més. Cal ampliar la seva capacitat? Necessitem més depuradores? Una altra gran dessalinitzadora? Les decisions les hem de prendre avui per assegurar el subministrament del futur.
