La restitució de Trapero és un acte de justícia
BarcelonaEl conseller d'Interior, Miquel Sàmper, va comunicar aquest dijous la restitució del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, com a màxim responsable del cos policial després de la destitució que va patir en virtut de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució l'octubre del 2017. Trapero va patir des de llavors un llarg calvari de tres anys en què ha hagut de fer front a una acusació pel delicte de rebel·lió en una causa orquestrada pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, autor dels atestats en què s'ha basat la causa general contra l'independentisme, i pel coronel Diego Pérez de los Cobos, responsable últim del gran fracàs que va suposar per a la policia espanyola l'operatiu de l'1-O.
Afortunadament, el judici va servir per desmuntar totes les acusacions gràcies a la feina de la seva advocada, Olga Tubau, la complicitat d'alguns testimonis com l'ex alt càrrec d'Interior Juan Antonio Puigserver, i la professionalitat del magistrat Ramón Sáez, ponent de la sentència absolutòria, que es va negar a transaccionar una condemna per desobediència i que desmunta en el seu text tots els arguments de la Guàrdia Civil i la Fiscalia contra Trapero. Cal afegir que el judici també va servir per fer una defensa del model policial català, diferent del de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, tal com es va veure l'1-O.
A partir d'aquí, la restitució era una obligació moral del Govern, malgrat el malestar que la decisió hagi pogut provocar en certs sectors de l'independentisme més abrandat, que no li perdonen que estigués disposat a detenir el president Puigdemont si així l'hi ordenava la justícia. A Trapero, que no és un polític, se l'ha de jutjar per la seva professionalitat i eficàcia al capdavant dels Mossos, i no per les seves idees. I els líders del Procés sempre van dir que es protegiria els funcionaris davant l'acció de la justícia. En el seu cas concret, però, això no va ser així perquè van poder més les ganes de revenja dels sectors del deep state, que es van sentir humiliats l'1-O, i el malestar que va crear la seva gestió dels atemptats del 17-A entre els cossos estatals.
Aquest dijous, doncs, s'ha fet justícia. Trapero torna al càrrec que no hauria d'haver abandonat mai, i que durant aquest temps han estat ocupant el que va ser el seu número 2, Ferran López, Miquel Esquius i, des del juny del 2019, Eduard Sallent. Els reptes que té al davant continuen sent ingents. L'amenaça terrorista continua viva, i les actuacions dels Mossos, com el desnonament de Meridiana o la passivitat davant l'atac a la façana del Palau de la Generalitat, continuen generant polèmiques.
Trapero no ha volgut ser mai ni un heroi ni un màrtir, sinó simplement un policia. I com a tal ha de ser tractat a partir d'ara, en els èxits i també en els fracassos. Com ell sap molt bé, a Catalunya, per raons històriques, hi ha una sensibilitat especial amb la policia, i la seva responsabilitat no és gens fàcil ni estarà exempta de crítiques. Amb això, avui només se li pot dir una cosa: ben tornat.
