La resposta de la Unió Europea a Trump
La resposta de la Unió Europea als aranzels imposats per Donald Trump a tot el món i que entren en vigor aquest dimecres està sent, de moment, intel·ligent. En lloc d'anar al xoc, com sembla que ha triat fer la Xina, Brussel·les planteja uns aranzels selectius a productes concrets, de manera que es minimitzi el dany per a l'economia europea, i amb un calendari d'aplicació gradual que busca mantenir oberta la porta a la negociació amb Washington. Els europeus esperen que, si continua la mala maror als mercats i als Estats Units comencen a pujar els preus, la Casa Blanca s'avingui a rectificar i buscar una solució consensuada.
Així, per exemple, els aranzels entraran en vigor entre el 15 d'abril i el 16 de maig, en funció de cada producte. I els més delicats, que afecten la soja o les avellanes, no entrarien en vigor fins al desembre. La solució europea, doncs, és actuar amb un bisturí, en contrast amb la destral de Trump, que busca posar de cap per avall tot el sistema de comerç mundial que s'ha construït en els últims 75 anys.
La Unió Europea, doncs, està enfocada a evitar una guerra comercial, i la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, s'ha posat en contacte amb Pequín per intentar rebaixar l'escalada de la tensió amb Washington. El problema és que no sembla que la Xina estigui disposada a emetre cap senyal de debilitat; és més, els seus dirigents potser pensen que poden guanyar la guerra comercial i sortir enfortits d'aquesta crisi.
Els pròxims dies seran claus per calibrar l'impacte dels aranzels als mercats i a l'economia real. També serà el moment de veure si les divisions a dins del Partit Republicà, amb senadors com Rand Paul totalment oposats als aranzels, i fins i tot l'enfrontament entre l'assessor presidencial Peter Navarro, màxim defensor d'aquestes polítiques, i Elon Musk, acaben fent variar la política de Trump. També serà interessant veure el posicionament dels grans magnats tecnològics que van assistir a la presa de possessió de Trump i han fet moviments per acostar-s'hi i ara són els principals perjudicats per les baixades de la borsa. Persones com Jeff Bezos, propietari d'Amazon i el Washington Post, o Mark Zuckerberg, de Meta, han vist com es volatilitzaven desenes de milers de milions de valor de les seves empreses en pocs dies. ¿Pressionaran Trump d'alguna manera o no faran res per evitar el desastre? Què faran els consumidors si es disparen els preus de productes de cada dia que no es poden produir als Estats Units com el cafè o els plàtans? Què passarà quan ja no hi hagi l'opció de comprar cotxes xinesos o japonesos més barats que els nord-americans? Què passarà amb gegants com Apple que tenen components que es fabriquen en diferents països del món?
Passi el que passi, però, la Unió Europea té l'obligació de preparar-se per al pitjor escenari, que és el d'una guerra comercial a gran escala amb els Estats Units. I això obligarà a reestructurar no només l'economia pròpia, sinó també les relacions amb països com la Xina, amb el qual, per capricis del destí, ara es troben defensant el lliure comerç mundial.
