Una de les primeres decisions de Trump, quasi sense ni haver posat un peu al seu despatx, ha estat estripar qualsevol compromís amb la lluita contra el canvi climàtic. El seu eslògan recent i ja famós,"Drill, baby, drill", amenaça amb arrossegar el món cap a la casella de sortida en l'abandonament dels combustibles fòssils. La maniobra comporta molts perills i arriba en un context alarmant, amb rècords de temperatures i episodis climàtics extrems, que estem veient al mateix territori dels EUA, com els recents incendis a Los Angeles i els huracans de l'any passat, que van deixar 270 morts a Florida.
Si cada cimera de la COP certifica com és de feixuc avançar cap a un món amb menys emissions, una decisió així pot aturar o si més no alentir encara més aquest camí costerut dels acords globals per combatre la crisi climàtica. Per frenar la involució que es cuina a la Casa Blanca, la unitat de la resta de potències per fer valer les energies renovables com l'únic camí possible serà més important que mai. El compromís que els líders mundials han reiterat aquesta setmana al Fòrum de Davos de prosseguir en la ruta cap al món lliure d'emissions malgrat el perillós precedent de Trump, haurà de traduir-se en fets.
Els experts entrevistats al dossier que publiquem aquest diumenge s'aferren justament a una inèrcia global molt poderosa de reduir emissions, que pot restar força a les ànsies petrolieres de Trump. El lideratge de la Xina en el camp de les energies renovables i la determinació europea en la seva agenda verda seran crucials si no es volen malmetre els passos (encara insuficients) fets fins ara.
Cada minut compta en aquesta contrarellotge, en què els científics ja han avisat que el punt de no retorn en l'escalfament del planeta, aquell en què les conseqüències nefastes poden ser irreversibles, s'acosta. El 2024 ja ha llançat un avís contundent: hi ha hagut un rècord de catàstrofes climàtiques, corroborant de nou els vaticinis científics que predeien que els episodis extrems es tornen més recurrents.
La DANA del País Valencià, amb un tràgic balanç de més de 220 morts, va ser una de les 10 catàstrofes més grans i costoses que van tenir lloc l'any passat al món. La destrucció que va causar l'aigua (enduent-se vides i també cases, cotxes i carrers, literalment) obliga a pensar molt seriosament com s'encara la reconstrucció, i a buscar solucions que redueixin l'exposició de la població davant dels riscos futurs. Episodis com aquest, o com el temporal Gloria d'ara fa cinc anys a Catalunya, avisen que cal incorporar l'adaptació al canvi climàtic en tots els projectes urbanístics i d'infraestructures, i que s'han d'actualitzar els càlculs dels riscos en moltes zones. Un nou model de construcció urbana, repensar materials omnipresents fins ara com el formigó i el ciment, apostar molt més pel verd, crear estructures resilients i implementar eines d'alerta més efectives per protegir la població són només alguns dels molts deures que dicta la realitat climàtica amb què ja convivim. El camí per revertir aquesta crisi o limitar-ne els efectes desastrosos no pot aturar-se i el missatge del món a Trump ha de ser clar: el futur no és drill, sinó green.
