La responsabilitat dels Maristes en el cas Benítez
BarcelonaEl judici contra l'exprofessor dels Maristes Joaquim Benítez per abusos sexuals a menors va quedar ahir vist per a sentència. El relat que va fer el fiscal en les seves conclusions finals va ser esfereïdor. Va explicar com l'acusat, valent-se de la seva posició de professor, de la seva edat i de la seva corpulència, va forçar diversos alumnes a mantenir-hi relacions sexuals. Però una vegada Benítez ha acceptat la seva culpabilitat i ha demanat perdó, la part més important de l'informe del fiscal va ser la referida a la responsabilitat de l'orde religiós. Segons ell, si els Maristes haguessin actuat el 1986 –quan, segons va declarar Benítez, els pares d'una víctima van informar del que estava passant– "no s'haurien produït" més abusos sexuals.
El cas és que, posteriorment, es van presentar fins a 17 denúncies d'exalumnes dels Maristes Sants-Les Corts de Barcelona per suposats abusos de Benítez, tot i que els límits legals van fer que es declarés que tots els casos havien prescrit menys quatre, els més recents, que ara s'han jutjat. El representant del ministeri públic ha carregat contra la Fundació Champagnat, vinculada als Maristes, perquè "té una evident responsabilitat civil" però també "una responsabilitat moral".
Cal assenyalar que l'orde religiós ha negat totes aquestes acusacions i desmenteix que tingués coneixement que Benítez cometia abusos almenys des del 1986. Lamentablement, totes les veus que s'han sentit durant el judici apunten al contrari. Des del mateix acusat, que va declarar que s'havia sentit "emparat" pels Maristes per continuar amb els abusos, fins a les víctimes, passant pels mossos que van investigar el cas, i que van declarar que no van trobar la col·laboració necessària en l'orde. I finalment hi ha altres casos d'abusos en altres països on està establerta l'Església catòlica, i tot el que en sabem apunta que la pràctica habitual fins fa ben poc quan es descobrien era l'encobriment i el trasllat de l'assetjador a una altra parròquia o centre. En aquest cas Benítez no va ser ni traslladat i va poder actuar amb impunitat durant dècades.
L'Església (congregacions, ordes religiosos, etc.) ha d'assumir que l'única política possible davant d'aquests casos és la transparència total, l'exigència de responsabilitats i, si escau, demanar disculpes a les víctimes. Qualsevol intent d'ocultament comporta complicitat i no s'adiu gens amb el missatge evangèlic del papa Francesc, que ha cridat a posar les víctimes per davant de tot. També és cert que el pontífex no se n'ha sortit a l'hora d'imposar un protocol idèntic per a tota l'Església i s'ha vist esquitxat per la condemna per pederàstia del que va ser la seva mà dreta, el cardenal australià George Pell.
Benítez entrarà ara a la presó, però no sembla que ni l'Església, ni les administracions, ni la societat en general hagin sabut estar al costat de les víctimes amb el suport, la transparència i la tolerància zero als abusos que mereixen.
