La responsabilitat del president, l'horitzó de la República
BarcelonaEl president a l'exili Carles Puigdemont va designar ahir Quim Torra com a candidat a president de la Generalitat. Aquest cop va de debò. L'advocat i editor nascut a Blanes el 1962, expert en l'època republicana, elegit diputat per Junts per Catalunya, si no hi ha cap sorpresa d'última hora serà efectivament investit. Finalment la majoria independentista s'ha conjurat per evitar unes noves eleccions que allarguessin l'agonia del 155, en virtut del qual el partit minoritari al Parlament, el PP, és avui qui governa Catalunya, una anomalia democràtica sense precedents que posa en perill els grans assoliments i consensos de trenta-cinc anys d'autogovern.
Sorgit de l'activisme cívic i cultural, poc avesat a les dinàmiques polítiques, i encara menys a les de partit, Torra assumeix la màxima responsabilitat política en un moment d'una gran complexitat i inestabilitat. Al davant té un repte ingent: buscar la reconciliació entre catalans –l'Estat ha aconseguit atiar la fractura social– i mantenir el legítim objectiu de la independència, referendat a les urnes el passat 21 de desembre. I tot això s'ha de fer amb bona part dels consellers i conselleres del govern anterior com a presos polítics o a l'exili, i amb els líders de l'independentisme cívic també entre reixes. No serà fàcil. Però sense renunciar a l'horitzó de la República catalana, cal prioritzar per damunt de tot la reconciliació, l'única manera de donar sentit al país nou que es vol construir i l'única manera d'ampliar la base social favorable al nou estat.
El govern que ha d'encapçalar Quim Torra, més enllà que se'l pugui qualificar simbòlicament de provisional, haurà de ser i serà un govern efectiu que abordi els problemes del dia a dia, que torni la confiança en la institució, en l'escola, en la sanitat, en l'economia i la cultura. Ha de ser un govern que engegui projectes i torni a dinamitzar el país. També haurà de ser un govern que mantingui el pols democràtic amb l'Estat, denunciant la persecució judicial de què és objecte l'independentisme i buscant sortides dialogades amb suports internacionals.
Malgrat l'anormalitat de la situació, malgrat l'ofensiva d'un Estat que creu haver perdut Catalunya i la vol recuperar al preu que sigui, encara que vagi en contra del seu estat de dret, Catalunya necessita entrar en una nova etapa. Necessita recosir el país i combatre la fractura interessada, que és el pitjor enemic de la cohesió social i, per tant, de qualsevol projecte polític, començant per l'independentista. Ara més que mai, el nou president de la Generalitat haurà de ser-ho de tots els catalans, no només dels que tenen motius per sentir-se víctimes. És així com aconseguirà, també, donar tot el sentit a un govern la gestació del qual ha costat tant i com podrà assajar de sumar suports socials i suports polítics més enllà de l'independentisme.