BarcelonaPodria semblar una anècdota, però no ho és. La decisió del regidor de Borriana (Plana Baixa) Jesús Albiol d'ordenar la cancel·lació de les subscripcions a totes les revistes en català de la biblioteca municipal, amb l'excusa que promouen el separatisme, és perfectament indicatiu del que busca l'extrema dreta: l'anorreament de la cultura catalana. No els molesta tant el contingut de revistes com El Temps, Llengua Nacional o Enderrock, que també, sinó el fet que siguin en català, i, en el cas de Cavall Fort o Camacuc, que els xiquets valencians puguin descobrir no només que hi ha publicacions infantils en la seva llengua, sinó que a més la comparteixen amb catalans i balears. És un cas de llibre de censura que va més enllà de la ideologia i que afecta tota una cultura en el seu conjunt. Fa riure que l'any 2023 es pugui considerar que el contingut de Cavall Fort o la valenciana Camacuc és perillós per als infants, però cal entendre que per a la seva manera de pensar sí que ho és, perquè normalitza una llengua que ells voldrien absolutament subalterna i minoritzada. No és cap broma ni una sortida to, respon a un pla premeditat.
La qüestió és fins on arribarà el perímetre de la censura, és a dir, fins on el PP permetrà als ultres perpetrar aquests atacs a la cultura i la llibertat de pensament. Des d'aquest diari ja vam alertar que el català seria un objectiu prioritari dels governs PP-Vox, i ara ja en tenim exemples concrets sobre la taula en municipis i governs autonòmics. En aquest sentit, el nou Govern Balear del PP ha suprimit la direcció general de Política Lingüística i ha pactat amb Vox que es pugui fer tot l'ensenyament en castellà, de manera que es trencaria el principi segons el qual tots els alumnes han d'acabar l'ensenyament sabent les dues llengües.
Davant d'aquesta situació, les forces catalanes que formen part del carril central del país, el catalanisme, haurien de respondre de manera conjunta i amb contundència, amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, al capdavant. I la societat catalana en el seu conjunt hauria de prendre consciència del que està en joc en les pròximes eleccions del 23-J. Ara ja no parlem de polítiques més o menys hostils al català, sinó de l'existència d'un partit de govern que pensa que l'existència de llengües diferents del castellà és una anomalia que cal corregir. I que si arriba al govern, potser no actuarà amb la fatxenderia del senyor Albiol, però podem donar per fet que buscarà el mateix efecte. Des d'aquest punt de vista, el cas de Borriana revela de forma crua i barroera els seus objectius. Seria desitjable que Alberto Núñez Feijóo condemnés aquest cas i tots els altres de censura cultural que hi ha hagut, però ja es va veure en el cara a cara que el candidat popular no es vol enfrontar a Vox ni vol renunciar a pactar-hi si no té cap més remei, com ja ha fet a tants llocs.
En tot cas, les institucions catalanes han de començar a preparar una línia de defensa per al que vindrà. I això passa, en primer lloc, perquè els nens borrianencs puguin continuar llegint revistes en la seva llengua.
