Un respir per a les butxaques i una oportunitat
L'abaratiment dels carburants i, en grau més baix, el dels productes alimentaris i el del rebut de la llum, són els factors que més han contribuït a la caiguda dels preus aquest setembre: s'han situat al nivell més baix dels últims tres anys. Els preus de béns i serveis de consum han disminuït un notable 0,6% respecte a l'agost, cosa que situa el cost de la vida un 1,5% per sobre del setembre de l'any passat i mig punt percentual per sota del 2%, objectiu màxim que es marca el Banc Central Europeu (BCE). Estem davant d'una bona notícia, en especial per a les famílies.
Per què? Perquè la tendència a la baixa de la inflació i una incipient millora dels salaris, juntament amb la creació d'ocupació, estan comportant un inici de recuperació del poder adquisitiu. És important que les bones xifres de la macroeconomia arribin també a les butxaques dels ciutadans. Hi ha, però, un punt negre gens negligible que enterboleix aquest procés de recuperació del benestar o, vist d'una manera menys optimista, de sortida de la precarietat per a molta gent: es tracta de l'habitatge, un àmbit al qual no s'ha traslladat cap rebaixa. Al contrari. Ha continuat l'encariment dels lloguers i dels preus de compra, tot i la millora de les hipoteques gràcies a la rebaixa dels tipus d'interès marcada pel Banc Central Europeu. Sense actuacions público-privades clares serà difícil que augmenti l'oferta i que, per tant, s'abaixin els preus de l'habitatge. Pel que fa als salaris, la seva pujada real a mitjà i llarg termini només vindrà marcada per l'eclosió de més professionals preparats, tant al nivell de tècnics formats en la formació professional (FP) –un terreny en el qual queda molt per fer– com en titulats universitaris d'excel·lència. Per aconseguir aquest salt qualitatiu de la força de treball resulta imprescindible una millora inajornable del sistema educatiu en tots els seus nivells.
Més enllà de l'índex de preus de consum (IPC), un altre indicador macroeconòmic clau també s'ha comportat bé: el producte interior brut (PIB). En el segon trimestre, a escala estatal, ha pujat un 08%. L'economia de l'Estat creix a una velocitat força més alta que la majoria de grans economies de la Unió Europea. Alemanya està flirtejant des de fa mesos amb la recessió, mentre que França i Itàlia creixen a un ritme prou més lent que el d'aquí. I encara un altre bon indicador: també al conjunt de l'Estat, la productivitat per lloc de treball equivalent a temps complet ha augmentat un 1% respecte a un any enrere, mentre que la productivitat per hora efectivament treballada ha crescut un 0,7%. En productivitat, però, hi ha molt marge de millora.
El comportament de l'economia catalana i l'espanyola és ara mateix positiu. El punt d'equilibri, mai fàcil, entre el macro i el micro, també resulta satisfactori. La moderació dels preus suposa un respir general. Però no hi ha marge per a cap mena de relaxament. Del que es tracta és d'aprofitar aquesta conjuntura per abordar les millores estructurals pendents des de la concertació entre els agents econòmics, polítics i socials per mantenir preus moderats, millorar salaris i apostar per l'educació (molt en concret per la FP dual) i per la R-D+i (recerca, desenvolupament i innovació).