Els reptes de futur d'ERC
Esquerra Republicana ha celebrat aquest dissabte el que segurament és el seu últim consell nacional abans del congrés del 30 de novembre en què s'ha de decidir el rumb polític i el lideratge del partit. La secretària general sortint, Marta Rovira, va fer per primer cop una autocrítica severa pel cas dels cartells de Maragall i l'estructura comunicativa B del partit i es va comprometre a arribar fins al final per depurar responsabilitats. Rovira va parlar de "fallides morals i ètiques", una manera de reconèixer que el partit va tocar fons amb les contracampanyes dirigides a influir en l'opinió pública però també a denigrar adversaris.
Rovira s'ha compromès davant els consellers nacionals a ampliar la investigació més enllà dels cartells contra Ernest Maragall i a incloure l'estructura B de comunicació. Aquesta és una molt bona notícia, igual que el fet que totes les candidatures que es presenten al congrés s'han compromès a abandonar aquestes pràctiques i a fer una comunicació en sintonia amb els valors republicans del partit.
Aquest és, però, només un dels aspectes del procés congressual. La militància haurà de decidir sobre quatre candidatures, però sembla que només n'hi ha dues amb possibilitats reals de victòria. La que encapçalen Xavier Godàs i Alba Camps, Nova Esquerra Nacional, i que integra quadres pròxims a la direcció actual i a Rovira, i la que representa Oriol Junqueras, que demana tornar a liderar el partit sobre bases noves després d'haver-se allunyat de l'actual secretària general. Junqueras ha fet aquest dissabte una autèntica demostració de força omplint gairebé del tot el Teatre de la Passió d'Olesa de Montserrat, cosa que evidencia que té suports importants entre la militància.
En tot cas, els reptes que afronta ERC en aquest procés són ingents. El principal és que la lluita pel lideratge no fracturi el partit, com havia passat històricament amb les múltiples escissions que hi ha hagut. D'entrada no sembla un escenari probable, perquè les dues principals candidatures no tenen discrepàncies insalvables des del punt de vista programàtic, tot i que sí des del punt de vista organitzatiu. Nova Esquerra Nacional presenta un lideratge compartit amb fins a quatre noms i promet una organització més horitzontal i democràtica. Godàs i Camps són, a més, desconeguts per al gran públic. En canvi, Junqueras, que sí que té un índex de coneixement molt elevat, es presenta com algú molt pròxim a la militància i fuig de l'etiqueta de líder messiànic.
Sigui com sigui, fora bo que la campanya interna servís per posar negre sobre blanc un diagnòstic compartit d'on és el país i quins són els camins transitables per anar guanyant sobirania i millorar la vida de la gent. Parlant clar i superant els marcs del 2017 i la repressió posterior. Perquè malgrat la crisi interna del partit, ERC continua i continuarà sent una peça clau del tauler polític català i espanyol, com ho demostra el fet que els dos pressupostos depenen dels seus vots. Que el congrés surti bé no només interessa a ERC, sinó al país.
