Els reptes compartits de la gestió de l'aigua
Estem enmig de la sequera més greu des que en tenim registres i, segur, la més crítica de l'últim segle. El problema de l'aigua no és el d'un país remot, que ens cau lluny i se'ns fa aliè. És el nostre problema, i és més que probable que aviat el notem a l'aixeta de casa. De moment, ens afecta des de fa temps: amb les piscines que es queden buides, les fonts públiques que no ragen, les males collites i el preu dels aliments. Tot i això, les infraestructures de gestió dels recursos hídrics han avançat molt els últims anys. Si no fos per les dessalinitzadores i els tractaments de regeneració de l'aigua, la situació actual seria molt pitjor. Si abans el 80% de l'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona arribava dels pantans, ara amb prou feines és la meitat. L'altra meitat surt de la mar o és regenerada, i més que probablement aquest percentatge anirà creixent.
I malgrat tots els esforços, no n'hi ha prou. Tots els mecanismes per respondre a la sequera estan en marxa, i ens arrisquem a patir cada vegada més restriccions. Això vol dir que, tal com vam fer amb la sequera del 2008, hem d'aprendre d'aquest episodi. I pensar a llarg termini. Sabem que l'emergència climàtica ens duu a una situació en la qual episodis com aquest seran cada vegada més greus i es repetiran més. Hem de repensar tota la infraestructura hídrica i la gestió que en fem. Lluitar contra el malbaratament. El repte és actuar amb una estratègia cooperativa, de llarga mirada, i pensant no només en les grans ciutats i les conseqüències per al turisme, sinó també en la indústria, l'agricultura, la ramaderia i el territori en general.
La sequera que afecta Catalunya no és un fenomen únic al món, al contrari, els problemes i conflictes relacionats amb l'aigua cada vegada són més greus i s'escampen més, i afecten àmbits tan dispars com la salut, l'educació dels més petits, la seguretat de les dones en alguns països i l'economia en el sentit més ampli. Fins i tot provoquen disputes internacionals i conflictes militars. El repte de l'aigua és global, i només es pot abordar de manera eficaç partint de la cooperació internacional. O n'aprenem tots o les conseqüències, d'una manera o altra, també les acabarem pagant tots.
Aquí, de moment, no tenim més remei que aprendre del que ens passa, preveure escenaris que vagin més enllà del que és esperable, prendre mesures per al futur i observar com es gestiona l'aigua en altres països. Observar i cooperar. Bona part d'aquesta feina recau en l'administració pública, però els ciutadans també hem de fer la nostra part. I això no vol dir només estalviar aigua, vigilar de no malgastar-la i prendre consciència del seu valor. També vol dir que, com a ciutadans, hem d'exigir als nostres polítics que retin comptes d'allò que fan –o que no fan–, que planifiquin a llarg termini i obrin un debat públic i profund sobre com ens hem de preparar per al futur que s'acosta.
