El repte de la indústria neta
El dossier doble que hem publicat aquest cap de setmana, basat en dades recollides per l'Agència Europea del Medi Ambient del període 2007-2022, i que hem centrat en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle (GEH) produïts per la indústria a Catalunya i Espanya, mostra clarament la necessitat de continuar millorant tant en els controls i la transparència dels equipaments com en els processos d'avenç cap a una economia més verda i més neta. S'han fet passos importants en aquest sentit, per exemple amb el desmantellament de les centrals tèrmiques de carbó: només en queden quatre d'actives, una d'elles situada a Alcúdia, a Mallorca, però tenen plans de tancament ja marcats. Està clar que encara hi ha un important camí per recórrer. Un camí que no té gaires secrets: amb el carbó ja descartat, ara, en el terreny industrial i pel que fa a les emissions de GEH, les instal·lacions que encapçalen el rànquing són, en l'àmbit de tot l'Estat, les tèrmiques de gas natural i les refineries de gas i petroli. Així, doncs, és peremptori anar cap a la producció d'energies renovables com l'eòlica o la solar, un terreny en el qual el conjunt de l'Estat ha avançat molt, però no Catalunya. Cal prémer l'accelerador en aquest camp si no volem ser un país energèticament dependent.
En tot cas, si ens fixem en Catalunya, a dalt de tot de la llista d'instal·lacions que més emissions de GEH emeten a l'atmosfera tenim una refineria de petroli, una química i una cimentera. I també tenim un punt negre geogràfic, la Pobla de Mafumet, on, tanmateix, els seus habitants es mostren raonablement satisfets del seu estil de vida: reben molts beneficis econòmics i, en canvi, el tipus de contaminació al qual estan sotmesos afecta l'escalfament global, però no és perjudicial per a la seva salut. De fet, les emissions contaminants que es controlen des d'Europa són de dos grans tipus: les de gasos d’efecte hivernacle com el CO₂, el metà o l’òxid nitrós (N₂O), principals causants de la crisi climàtica, i les de substàncies tòxiques per als humans i el medi, com l’amoníac, l’òxid de sofre (SOx), els òxids de nitrogen (NOx) i les partícules fines en suspensió (PM10). Sense menystenir, ni de bon tros, la gravetat de les altres afectacions, en l'informe ens hem centrat en les que incideixen en la crisi climàtica.
Cal precisar, però, que la contaminació industrial europea representa un 20% de tota la contaminació atmosfèrica en general i un 40% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Hi ha molts altres agents que són altament nocius per a l'escalfament planetari, començant per tot el que té a veure amb la mobilitat de combustió fòssil. També en aquest cas l'alternativa resulta evident: el cotxe elèctric ha de ser una prioritat i, al seu torn, la seva inajornable implantació ha d'anar acompanyada de producció d'energia neta. Necessitem indústries verdes, mobilitat verda i energia verda.