No hi ha dubte que la lluita contra el fenomen de la multireincidència en furts és un dels objectius prioritaris de les forces de seguretat, perquè més enllà del dany concret en cada robatori provoquen una forta sensació d'inseguretat, i això acaba malmetent també la convivència. A Catalunya es produeixen 23 furts cada hora, deu dels quals a Barcelona, que és l'epicentre d'aquest tipus de delinqüència. L'ARA s'intenta aproximar a aquesta realitat a través d'un dossier que pretén identificar-ne les causes i també les solucions que s'hi poden posar.
Pel que fa a les causes, a més de la pobresa i l'exclusió que sempre cal combatre, sembla bastant clar que l'acció combinada de la policia i la justícia en el moment actual no constitueix un factor dissuasori prou important. "Els surt a compte robar" és una frase habitual dels comandaments policials quan es refereixen al mig miler de multireincidents que actuen a Barcelona i que en la seva gran majoria són vells coneguts dels Mossos. També hi ha factors socials i de relacionats amb la droga, evidentment, però cal admetre que encara no s'ha trobat una manera efectiva per desincentivar aquest tipus de delinqüència. Per a molts d'ells és un estil de vida, i tenen la sensació que les condemnes i fins i tot el pas puntual per la presó no són prou raons per deixar-ho. S'ha de tenir en compte que amb un sol cop poden guanyar molts diners, i més en una ciutat com Barcelona, plena de turistes amb un nivell adquisitiu alt i que porten a sobre objectes valuosos, com ara rellotges de més de 100.000 euros.
Davant d'això, l'administració de justícia s'està posant les piles per accelerar la celebració de judicis ràpids i els Mossos fan cada cop més detencions. Però encara hi ha un decalatge massa gran. Un judici ràpid que s'hauria de celebrar en dues setmanes pot acabar trigant encara més d'un any. La ciutat de Barcelona, i sobretot els espais amb més afluència de turistes, és l'escenari d'una mena de gran joc del gat i la rata entre policia i lladres. Les xifres es redueixen a poc a poc, des del pic que es va donar l'any 2019, però és evident que encara hi ha molta feina per fer i, com passa en alguns llocs com l'aeroport, els delinqüents també s'adapten i mouen la seva activitat cap a zones menys vigilades.
Davant d'això, què es pot fer? Doncs, com sempre passa, no hi ha solucions màgiques, però sí que és cert que cal acabar amb la sensació d'impunitat, el clàssic "entren per una porta i surten per l'altra", que es dona pel fet que no són delictes greus i que no sempre és fàcil calcular el valor dels objectes robats, que és una variable clau per poder enviar-los a la presó. Segurament no es podrà reduir mai a zero la delinqüència en una ciutat com Barcelona, però sí que es pot llançar el missatge que la policia hi està abocada i que la justícia és àgil i contundent. També caldrà invertir en itineraris socials per als que vulguin deixar enrere aquest tipus de vida i es vulguin reinserir. I sobretot no fer cas dels que diguin que tenen solucions miraculoses tipus Trump, perquè és mentida.
